L'Anuari de la Música, coeditat pel Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), analitza des de fa vint-i-cinc anys l’estat de la qüestió del sector musical als Països Catalans. L'edició d'enguany, que s'ha presentat avui en roda de premsa a la seu d'SGAE a Barcelona, recull l'evolució de la indústria musical catalana en 25 anys, l'estabilització de la música en viu, la consolidació dels macrofestivals, i  el retrocès del català, tant en reproduccions com en producció.
 

1. LA INDÚSTRIA MUSICAL CATALANA HA DUPLICAT LA FACTURACIÓ EN 25 ANYS

La facturació de la indústria musical catalana ha assolit una nova xifra de rècord, que s’ha duplicat en els darrers 25 anys passant de 152M a 265M d’euros (+74%). El comportament per sectors, però, ha estat radicalment diferent: la música en directe no ha parat de créixer, mentre que la indústria discogràfica ha patit una gran davallada causada per la crisi del format físic i la desaparició de grans segells.
 
La crescuda de la indústria de la música en directe ha marcat la pauta del darrer quart de segle quadruplicant la facturació de 70M a 244M d’euros (+250%). El gran motiu ha estat la implantació del model de festivals, que ha multiplicat per set el mig milió d’espectadors del 2001 fins als 3,7 milions del 2025 (+640%). La xifra global d’espectadors a Catalunya també ha augmentat gairebé sis vegades la xifra del 2001 amb una pujada estratosfèrica de 4 a 24 milions (+441%). La mateixa tendència s’ha registrat en la quantitat de concerts celebrats arreu de Catalunya, que s’ha doblat en 25 anys de 15.000 a 32.000 (+113%). Al llarg del darrer quart de segle i seguint la mateixa evolució igualment s’han triplicat els drets d’autor generats per concerts de 5M a 14M (+250%). 
 
Per altra banda, des del 2001 s’ha certificat el retrocés de la indústria discogràfica catalana de 82M a 21M (-74%), que no s’ha recuperat de la crisi de la primera meitat de segle. Les vendes de discos físics i digitals ha seguit una caiguda similar des dels 82M als 18M (-78%), que el darrer anys encara s’ha agreujat a la baixa. 

La inversió pública en música de la Generalitat de Catalunya també ha crescut 2,5 cops en 25 anys, de 17 a 43 milions, tot i no assolir encara el 2% en Cultura. Pel que fa al consum, l’escolta de música en català s’ha quadruplicat en 15 anys del 10% al 43% (+342%), en un marc en què els oients s’han mantingut iguals. El darrer quart de segle l’edició discogràfica en català ha guanyat en qualitat i diversitat provocant que la producció s’hagi triplicat de 446 a 1.230 referències. L’assistència d’espectadors catalans que han anat a almenys un concert o festival ha augmentat un 38% en els últims 25 anys, del 32% al 44%. En canvi, l’assistència a concerts de música en català no ha millorat en els darrers 15 anys i s’ha mantingut al voltant del 38% de la població catalana
 
La pressió social ha fet que la presència de dones a festivals s’hagi triplicat de l’11% al 29% des del 2016, i els grups femenins i mixtos han passat de 26% a 46%. La programació d’emergents també ha anat a l’alça en 10 anys passant de ser una cinquena part dels cartells (22%) a ser un terç de les programacions (30%). Els artistes catalans als festivals s’han mantingut la darrera dècada en un 37%, tot i que la mitjana gràcies a la pandèmia ha arribat a ser del 41%. Per contra, els grups i solistes que canten en català han vist reduïda la seva programació als principals festivals del 25% al 20%
 
A més d'analitzar l'evolució de la indústria musical en aquest primer quart de segle, l'Anuari enguany també recull els testimonis de les cinc dècades de feina de l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) al servei del sector, a través del membre pioner d'APPA i de la junta de Ramon Centaño, Josep Maria Orobitg; el president d’ARC (2000-2006) i fill del també president d’ARC, Ricard Ardèvol Llorens (1926-2017), Ricard Ardèvol Comellas; el mànager en actiu des dels finals del vuitanta, membre d’ARTE i després d’ARC en crear Music Bus el 1992, José Manuel Ceballos; el president honorífic del Taller de Músics, Lluís Cabrera; el president d’ARC (2011-2021) Jordi Gratacòs i la vocal d’ARC des de 2023 i codirectora artística del BAM Aina Pociello. 

 

2. LA MÚSICA EN VIU S'ESTABILITZA AMB XIFRES DE RÈCORD EXCEPTE A LA SALES

Després de tres exercicis amb xifres de creixement històric, la indústria catalana del directe ha consolidat el volum de negoci del sector i ha fixat el creixement en un simbòlic 1%, que ha situat la facturació del 2025 en 244M d’euros. Els concerts han continuat augmentant de manera més notable que l’any anterior (+36%) i també ha pujat proporcionalment la quantitat de públic (+24%). Els mànagers i representants han millorat un 3% la facturació, sobretot al sector privat, mentre que els promotors han mantingut el mateix nivell (+11% empleats).
 

Els principals festivals dels Països Catalans han mantingut la xifra d’assistents (-0,3%), per bé que a Catalunya els festivals han anotat un cert creixement del 5% i sobretot s’ha obtingut una alça important del 19% a les grans festes majors. Els macrofestivals han estat els que han aconseguit els millors resultats (+2%), el gran format ha retrocedit (-4%) i els de petit format han davallat (-19%). 

La presència de dones als festivals ha mantingut el 2025 la xifra rècord del 46%, tot i que han caigut 5 punts del 34% a 29% els projectes amb lideratge femení i han pujat del 12% al 17% els grups mixtos. La quantitat d’artistes emergents ha pujat 1 punt -del 29% al 30%– respecte al 2024 i es consolidada una tercera part de talents emergents als cartells dels festivals. Els cartells amb artistes catalans s’han estancat en el 37%, la mateixa xifra del 2024, i les programacions en català han augmentat tan sols un punt fins al 20%. Per segon any, l’ANUARI DE LA MÚSICA ha analitzat la pluralitat d’orígens dels músics als festivals i la seva presència ha caigut 4 punts del 18% al 14%, en el marc d’un 43% de diverses generacions de població catalana racialitzada.

A les sales catalanes, l’augment del nombre de concerts (+13%) no ha frenat la pèrdua de públic (-4%), mentre la facturació ha caigut un 10% dels 97M als 88M. Els auditoris i teatres han augmentat públic (+9%), tot i mantenir els bolos (-2%), mentre que els circuits han crescut en espectadors (+6%) i concerts (+10%). Els mercats i fires professionals han apostat per la qualitat i el creixement en la facturació (+9%), els acreditats (+13%), els assistents (+26%), per bé que han mantingut la xifra d’artistes (-1%) i sobretot han disminuït activitats (-36%). ARC destaca una millora en l’estabilitat laboral i la professionalització del sector, amb 808 empleats fixos (+11%) i un centenar d’associats (+4%).  
 

3. EL CONSUM MUSICAL CONSOLIDA L'ATRACCIÓ PEL MODEL DE MACROFESTIVALS

Un 44,2% de catalans ha anat a concerts o festivals el 2025, lleugerament per sota del 45,4% de l’any anterior, segons l’Enquesta de Participació Cultural de la Generalitat. Dels que han anat a concerts, l’assistència a festivals ha crescut lleugerament del 35,8% al 36,2 %, una xifra que representa un 16% de la població catalana. Els macrofestivals han seguit la tendència a l’alça que ha atret dues terceres parts del públic dels concerts, xifra que ha augmentat mig punt respecte al 2024. 
 
 
Els principals motius per no anar a concerts concerts són cada cop més la manca d’interès en el temps lliure (35,9%) i no tant el preu de les entrades (21,8%). La xifra de melòmans que escolta música cada dia ha descendit del 85,1% al 84,4% de l’audiència i la sorpresa és que per primera vegada l’escolta de música a Youtube (puja 0,6 punts del 42,5% al 43,1%) ha passat per davant de la ràdio (baixa 1,1 punts del 44,3% al 42,2%). El perfil de l'oient diari és un estudiant de 14 a 24 anys –el 96% escolta música una vegada al dia–, resident a l’Alt Pirineu i l’Aran –on l’audiència puja al 91%– i amb un nivell d’ingressos al voltant dels 2.400 euros.
 
La llengua catalana es manté a la corda fluixa, ja que el 2025 ha recuperat poc públic –del 37,5% al 37,8%– i ha mantingut la xifra d’oients –del 43% al 42,9%–, mentre que creix l’interès pels concerts en castellà i per l’escolta de música en castellà i anglès. El pop-rock es manté com l’estil preferit de l’escolta i dels directes (68,8%), mentre que les músiques urbanes segueixen imparables entre el públic jove –des del 2021 han augmentat un 17%— i com a novetat destaca l’auge del folk i la música llatina.
 
L’assistència a concerts a l’Estat espanyol ha representat el 53% –9 punts per sobre del 44% de Catalunya–, per davant dels festivals, que han suposat el 23% —7 punts més que el 16% que s’ha registrat entre els catalans—. 
 
 

4. LA MÚSICA EN CATALÀ RETROCEDEIX EN REPRODUCCIONS I PRODUCCIÓ

Després de quatre anys de números positius, els segells independents catalans han registrat una pèrdua de facturació (5%), mentre que en el mercat estatal, dominat per les companyies multinacionals, el context és molt positiu (+19%).
 
El sector discogràfic ha mantingut la diversitat estilística, però per primera vegada des del 2000 ha caigut un 6% la quantitat de referències publicades en català (-6%) –de 1.688 a 2.520 discos i senzills– i per tercer any també han tornat a publicar-se menys àlbums en català (-4%) –de 1.282 a 1.230 discos–. 
 
Les plataformes i els algoritmes han deixat els discos en català fora del Top15, un fet que no havia passat mai en la darrera dècada, amb l’excepció de la cançó “Divinize” de Rosalia i l’estrofa de Guitarricadelafuente al tema “Port Pelegrí”. La cançó en català més escoltada de l’any ha estat “Divinize”, inclosa a Lux (Sony) de Rosalia, que també lidera amb el disc català més reproduït a Spotify (+1.200M).


El podi de cançons amb més reproduccions en català es completa amb “A la freSka” de Figa Flawas (8 M), “Tot el que ens queda” de Ginestà (4,6M), seguides d’“Espurna” d’Stay Homas i Figa Flawas, “Tàndem” de The Tyets, “La fortuna” d’Els Catarres i “Et prometo” d’Ivan Herzog. Els discos més escoltats en llengua catalana a Spotify d’artistes catalans són The Tyets amb Cafè pels molts cafeteros (25M), Alfred García amb T’estimo es te quiero (20M), seguits dels llançaments de Buhos i Ginestà (12M) i Flashy Ice Cream (9M).
 
La majoria d’estils han perdut edicions, especialment clàssica (-24%), folk (-15%), cançó (-13%), pop-rock (-11%) i també en música urbana (-3%), i només s’han donat les excepcions en els discos de públic familiar (+15%), electrònica i jazz-blues (+1%). Per contra, l’assistència de públic a festivals especialitzats ha tingut comportaments positius amb augments del 41% en certàmens de cançó d’autor, 18% en clàssica i 8% en espectacles de públic familiar, i només s’ha reduït lleugerament la xifra dels espectadors de música d’arrel un 2%. Els bolos d’orquestres i grups que s’havien mantingut estables o a l’alça els darrers anys han aportat xifres negatives el 2025. La contractació de grans formacions ha caigut un 3% i els conjunts de versions i tribut han perdut un 10% de contractació.
 

5. CREIXEMENT GENERALITZAT DE LA INVERSIÓ PÚBLICA

La inversió pública en música als Països Catalans el 2025 ha quedat estancada amb un mínim augment del 2%, després de l’evolució generalitzada dels darrers dos anys. Els pressupostos musicals només han crescut un 4% a Catalunya, afectada encara per la pròrroga de pressupostos de les dues últimes legislatures. L’aportació del Govern Balear a la música ha caigut un 12%, mentre que al País Valencià i a Andorra les partides musicals han descendit de manera més lleu (-3%).