L’evolució del 2001 al 2025, recollida a l'Anuari de la Música 2026, permet advertir un estancament en l’escolta de música per part de la població, situada en una mitjana del 85%. En canvi, respecte a l’assistència a concerts, exceptuant els anys de la pandèmia, ha crescut de manera sostinguda. Si el 2001 va assistir a directes un 32,1% de catalans, el 2025 el percentatge ha augmentat 12 punts fins al 44,2%.
 
Els catalans han tancat l’any amb un lleuger decrement del consum de música en directe del 45,4% al 44,2%. L’assistència a festivals s’ha reduït mínimament, del 16,2 al 16%, mentre que el model de macrofestivals ha garantit el mateix percentatge d’espectadors catalans, tot i que creix la preferència d’aquest format respecte als concerts. La xifra de melòmans ha baixat un punt, de 85,1% a 84,4%. El català ha guanyat poc públic, del 37,5% al 37,8%, i ha mantingut la xifra d’oients del 43% al 42,9%. L’atracció dels més joves per les músiques urbanes ha resultat imparable, i la novetat l’ha aportat l’auge del folk i la música llatina.
 
En només tres anys, des del 2023, el mapa de consum de la música a Catalunya ha viscut una transformació profunda. El 2025 el 44,2% de la població ha assegurat que ha trepitjat una sala, un pavelló o un recinte de festival en els darrers dotze mesos, segons l’Enquesta de Participació Cultural de la Generalitat. Tot i ser un petit descens percentual respecte al 2024, se situa a prop del 45,7% registrat el 2019, l’últim any abans de la pandèmia. D’altra banda, la mitjana de concerts per persona s’ha mantingut en un saludable 3,3 per any, i posa en evidència que tot aquell que entra al circuit del directes ho fa amb una certa recurrència.
 
Un 3% de la població catalana dedica més de 8 hores diàries a escoltar música, i un 9% s’hi passa entre 4 i 8 hores. El perfil de l’oient compulsiu és un estudiant de 14 a 24 anys –el 96% escolta música una vegada al dia–, resident a l’Alt Pirineu i l’Aran –on l’audiència puja al 91%– i amb un nivell d’ingressos al voltant dels 2.400 euros. De fet, el gust per la música és proporcional al nivell de renda. La majoria són postuniversitaris i van néixer a Catalunya.

El gran melòman ja és un nadiu de l’estríming amb subscripció, però manté viu el format físic, com el CD, que encara conserva el 9% de quota. Per als devots, la música no és un fil musical, sinó que suposa una identitat indestriable viscuda a YouTube i a les llistes d’èxits globals.