Filla d’una família modesta de dotze germans a Pittman Center (EUA), Parton va ser una de les figures més rellevants de la música country. Va escriure cançons des de molt jove, i el 1967 el músic i presentador Porter Wagoner la va incorporar al programa The Porter Wagoner Show. Junts van formar una parella artística d’èxit, i van gravar diversos senzills que Parton va compaginar amb la seva carrera en solitari. Amb el temps, el carisma i la creativitat de Parton van eclipsar la del seu mentor, i la necessitat de consolidar la seva trajectòria va provocar la fi de la unió el 1973. El testament artístic de la ruptura són els èxits “Jolene” i “I Will Always Love You” (1974), aquest darrer dedicat a Wagoner.
Durant la resta de la dècada, va apostar per fusionar el country amb el pop més mainstream, fet que es va materialitzar en treballs com Here You Come Again (RCA Victor, 1977), que li va obrir les portes a una audiència encara més gran.
Va inaugurar els anys vuitanta com a actriu en comèdies com 9 to 5 (1980) —per a la qual va escriure l’himne feminista homònim— o Rhinestone (1984), tot i que el seu paper més reconegut és a Magnòlies d’acer (1989). El treball conjunt amb Emmylou Harris i Linda Ronstadt, Trio (Warner, 1987) va rebre una gran acollida i la va situar de nou en l’escena; una posició que es va consagrar en esclatar de nou “I Will Always Love You” amb la veu de Whitney Houston per al film El guardaespatlles (1992).
Més enllà del seu indiscutible pes en la popularització del country, Parton s’ha destacat també com una ferma defensora dels drets de les dones i del matrimoni homosexual, i ha esdevingut així una icona queer.
Text extret del perfil biogràfic que Jordi Novell va escriure al recull '150 anys en veu de dona' (Enderrock Llibres, 2025), amb textos de Novell i il·lustracions de Maria Picassó.
Carles_R-5309_copia.jpg)
