El mes d’agost es commemora el 150è aniversari de l’estrena absoluta del Valhalla musical de Wagner: la tetralogia de L’anell dels nibelungs, una fita que també va suposar la inauguració tant del Festival de Bayreuth com del místic auditori del mateix nom. Per commemorar l’efemèride, coincidint amb el 40è aniversari del Festival Castell de Peralada, s’ha programat un gran concert el 29 d’agost al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra del Festival de Bayreuth, sota la direcció del granadí Pablo Heras-Casado. El programa no serà únic, i també passarà pel Palau de la Música de València (6 de setembre), Madrid, Sevilla i Santander.

Com va sorgir la gira del 150è aniversari del Festival de Bayreuth que comença al Palau de la Música, a la programació del Festival de Peralada, i que passarà per diferents equipaments de l’Estat espanyol?
La primera idea va néixer del Festival de Peralada, que enguany celebra 40 anys d’història. I com que Peralada té un vincle sentimental amb el Festival de Bayreuth i Richard Wagner, va voler commemorar el doble aniversari per la porta gran convidant l’Orquestra del Festival de Bayreuth i oferint l’estrena absoluta de la nova tetralogia de L’anell dels nibelungs. Va ser llavors quan la besneta del compositor, Katharina Wagner, que és l’actual directora artística del Festival de Bayreuth, em van proposar dirigir el concert, després de quatre anys de relació. 

Inicialment havia de ser un concert únic pel 40è aniversari del festival, però també s’hi va sumar el Palau de la Música.
Sí, va voler col·laborar-hi per fer d’amfitrió del concert i, com a resultat, és preciós que dues institucions decideixin sumar sense cap mena de competència. La col·laboració institucional és fantàstica i deixa clar que el concert no és de ningú sinó de tothom. 


Finalment, no serà un concert únic i s’ha convertit en una gira per l’Estat espanyol.
Tant Katharina Wagner com l’orquestra i jo estàvem entusiasmats amb la idea del concert. I, després de parlar-ne entre tots, vam compartir la idea d’intentar ampliar la sortida del fossat del Festival de Bayreuth per visitar altres festivals i ciutats. D’aquesta manera, vaig fer d’enllaç i vaig traslladar la proposta a les direccions artístiques del Teatro Real de Madrid, el Festival Internacional de Santander, el Teatro de la Maestranza de Sevilla i el Palau de la Música de València. Tots la van rebre amb gran entusiasme i han volgut aprofitar la conjuntura per formar part d’una gira històrica, que tindrà com a punt de partida Barcelona. 

Per què és tan especial i històrica aquesta gira?
Perquè les gires de l’orquestra són realment puntuals. Fa dos anys, ja vaig tenir l’oportunitat de fer una sortida amb l’Orquestra del Festival de Bayreuth a la ciutat austríaca de Grafenegg amb un programa amb fragments de La valquíria, però va ser un concert puntual. Fins ara, mai s’havia fet una gira tan extensa i per tantes ciutats. És un fet històric en els 150 anys de trajectòria de l’Orquestra de Bayreuth. A més, pocs dies abans del concert a Barcelona, tornarem a Grafenegg per tal d’interpretar una selecció de fragments de Parsifal. 


Què representa per a Pablo Heras-Casado una gira d’aquesta dimensió a l’Estat espanyol?
En els últims 15 anys, l’Orquestra del Festival de Bayreuth només havia fet concerts puntuals a Abu Dhabi i Tòquio el 2019 i a Grafenegg el 2024, a part d’actuar el 2012 al Gran Teatre del Liceu quan va interpretar diversos títols en format de concert amb L’holandès errant, Lohengrin i Tristany i Isolda. Evidentment, jo soc espanyol, és el meu país i tinc un gran vincle amb totes les ciutats que visitarem. Però si aquesta gira d’aniversari s’hagués fet en qualsevol altre país, per a mi hauria estat igualment un honor immens i una cúspide personal i professional.

Més enllà d’aquesta gira, els darrers anys has treballat a fons les obres de Wagner.
Sí, just aquest any estic fent una nova producció de L’anell dels nibelungs amb direcció d’escena de Calixto Bieito a París, i també he acabat dos cicles de L’anell a l’Òpera de Viena. Per tant, poder celebrar aquest aniversari amb la gira de l’Orquestra de Bayreuth per Espanya és un regal que mai m’hauria pogut ni imaginar en el millor dels meus somnis. És un orgull enorme.

La gira comença a Barcelona, on hi va haver una de les primeres societats wagnerianes el 1874, i on l’Orquestra de Bayreuth ja va actuar el 1955 per primera vegada fora de la seva seu. Què significa començar la gira al Palau de la Música?
Soc molt conscient del que significa no només la dimensió de l’univers wagnerià a Barcelona, sinó també del seu àmbit musical. La història del Palau de la Música té un paral·lelisme amb el Carnegie Hall de Nova York, perquè en els dos casos hi ha una societat amb un nivell econòmic potent fruit de la industrialització, però amb una inquietud musical i cultural palpable. I també van néixer com la casa d’un cor i són iniciatives privades de la gran burgesia. A més, en el cas de la ciutat de Barcelona hi havia una cultura europea molt connectada amb Richard Wagner i amb tota la modernitat artística, cultural i musical del moment.
 

TREURE WAGNER DE BAYREUTH

Vas debutar al Teatre del Festival de Bayreuth l’any 2023, on el fossat està envoltat d’una membrana de fusta que fa rebotar el so de l’orquestra cap a l’escenari. Tocar 'L’anell dels nibelungs' en altres auditoris canvia la manera d’afrontar l’obra?
Absolutament! Bayreuth és un lloc sagrat, màgic, únic i inimitable. L’acústica no s’ha pogut reproduir a cap altre teatre del món, i per això encara avui hi peregrina gent d’arreu per escoltar Wagner. Cada director té una manera de relacionar-se amb Bayreuth i, en el meu cas, vaig haver d’adaptar la meva tècnica per dirigir i ajustar tots els paràmetres. Tot i això, hi ha hagut grans mestres de la història que pels motius que siguin no han sortit satisfets de les condicions acústiques del teatre. Per aquest motiu Bayreuth és tan especial.


I com ho afronta l’orquestra?
L’Orquestra del Festival de Bayreuth ja està molt avesada a tocar-hi perquè es van passant el testimoni de generació en generació. Hi ha músics d’aquesta gira que fa més de tres dècades que hi toquen. Durant la temporada toquen a la seva orquestra habitual, i a l’estiu ho fan a Bayreuth. Per tant, també estan acostumats a l’acústica d’altres teatres i auditoris. Tots, inclòs jo, coneixem prou bé la música que tocarem per adaptar l’essència de cada passatge a les condicions acústiques de cada espai. A Espanya tenim moltes de les millors sales de concerts d’Europa, i això serà un repte condicionant, però sobretot estimulant.

Com s’ha configurat la selecció dels fragments de 'L’anell dels nibelungs' que dirigiràs en aquesta gira?
La proposta del programa ha estat conjunta entre Katharina Wagner i jo. La idea era mostrar una selecció el més estimulant, rica i variada possible tenint en compte la premissa més bàsica de reduir setze hores de música a tan sols dues.

Realitzar una versió de concert sense escenificar és un fet que teniu en compte a l’hora de configurar el programa?
Sí, perquè ens condiciona musicalment. Tot i això, la música de Wagner és tan estimulant en tots els sentits que encara que no hi hagi escena esperona la imaginació gràcies a les seves textures i el seu entramat de motius melòdics. El nostre objectiu serà mostrar fragments de les quatre òperes, tant orquestrals com cantats, per aprofitar el gran elenc de cantants que tindrem i permetre’ls tenir una bona presència. A més, hem volgut que no hi faltessin els fragments més coneguts, com “La marxa fúnebre”, “La mort de Sígfrid” i la “Immolació de Brunilda” d’El crepuscle dels Déus, o “La cavalcada de les valquíries” i “El comiat de Wotan” de La valquíria.
 
Creus que 'L’anell dels nibelungs' és la cúspide musical de Richard Wagner?
Crec que sí, i fins i tot hi afegiria que és la cúspide del drama musical. És el cim de tot el que una sola persona pot representar a escena en tots els vessants: poètic, dramàtic, escènic i arquitectònic. Tant és així que li va caldre un nou concepte arquitectònic i acústic de teatre per poder representar el que tenia al cap, un pla molt clar del que volia aconseguir. Wagner va canviar qüestions lumíniques, per exemple va crear el negre absolut en el públic, o que els assistents no poguessin veure ni el director ni l’orquestra al fossat. 

Què té aquesta obra que no tinguin les altres grans composicions de Wagner?
Amb el permís de Tristany i Isolda i Els mestres cantors de Nuremberg, que són grans fites musicals també, crec que L’anell dels nibelungs va suposar una revolució i va fer evolucionar la història de l’art. I la millor prova és que any rere any continua atraient centenars de milers de fans que segueixen enfrontant-se a noves produccions de l’obra per comprendre millor tot el misteri que l’envolta. A més, en l’àmbit personal, Wagner ja és una part essencial de la meva vida.