Després de publicar els dos primers discos amb Halley Records, '(A)mar' (2021) i 'Alter ego' (2024), el tercer es presenta editat amb el segell Satélite K. Com és?
Va arribar un moment en què vaig necessitar desconnectar de tot, i per això vaig decidir deixar Halley Records. Vaig compondre les cançons del nou disc sense tenir cap discogràfica, pensant en fer una autoedició. Però, quan vaig acabar-lo, vaig parlar amb el segell independent Satélite K, vam fer matx, i vam pensar que podríem ser un bon equip.
D’on va sorgir la idea per escriure les cançons de 'Per si s’acaba el món'?
Va ser sense pensar-ho, en un moment en què necessitava sortir del soroll i parar per tornar a connectar amb mi mateixa. Després d’un temps de reflexió, va sorgir la meva part més pessimista, sobretot per tot el que està passant al món, de manera que el disc va néixer de la decepció social i de la necessitat de tornar a acostar-me a la meva gent.
El títol del disc és un concepte que has arribat a pensar com a idea catastrofista de la fi del món?
Sí, perquè s’ha perdut la fe en el canvi social que haurien de liderar les persones. Tot s’escapa de les nostres mans i, al final, el poder mana per damunt de totes les coses. El canvi climàtic ens porta al caos. Tot se’n va a la merda. Cadascuna de les cançons parla d’un moment de trencament amb el qual tothom es pot sentir identificat, com per exemple la frustració respecte a la feina o imaginant a través dels somnis com seria una vida futura, i també l’impacte d’una ruptura o un amor que arriba quan no toca.
Com t’has sentit, des del punt de vista emocional, durant la creació del disc amb tot aquest rerefons?
M’he sentit amb molt de cansament, sobretot respecte a la indústria musical, perquè soc una persona molt poc eficient i que necessita molt de temps per crear. El meu projecte musical és la meva feina, però quan parlo d’art considero que cal treballar-lo amb un punt de calma i amb el temps necessari.
En algun moment t’has sentit pressionada per acabar l’àlbum?
Zero per cent. Crec que és l’àlbum en què més lliure m’he sentit a l’hora de crear i compondre les cançons, perquè jo mateixa he decidit tots els processos i el ritme de treball... i sobretot cap on volia que anessin les cançons.
I com ha anat a l’hora de comunicar-lo a les xarxes?
M’agrada molt crear contingut, tot i que és una part que, òbviament, si pogués, en un futur delegaria, i em dedicaria només a la part musical. I com que els artistes hem de ser 360 graus, m’ho agafo amb molt d’optimisme. Tot i això, he de dir que l’àlbum no està gens pensat perquè sigui viral ni per funcionar en l’àmbit comercial. A qui li agradi, bé, i a qui no, doncs també.
Un altre fil conductor del repertori és el pas del temps. De quina manera t’afecta?
Soc una persona nostàlgica, des de ben petita, i això em fa estar trista molt sovint. Estic satisfeta del meu entorn, perquè he tingut la sort d’estar amb una família que sempre m’ha estimat, però crec que tinc nostàlgia d’aquesta relació i també de com eren les coses quan encara no tenia responsabilitats.
També parles de la por de no trobar-te a “Por de viure sense por”.
M’he trobat en molts sentits, però mai sé si m’acabo de trobar del tot. Tot i que normalment faig primer la música amb la guitarra, buscant melodies que m’agraden i després surt la lletra, en aquest cas va ser al revés, perquè aquest poema va aparèixer de cop a la llibreta.
Al disc hi col·laboren Ivette Nadal, Judit Neddermann i Pau Figueres. Com ho vas aconseguir?
És un somni fet realitat. Vaig conèixer la Ivette fa molts anys en un concert a Manresa, i des de llavors la segueixo. I amb la Judit i el Pau hi he coincidit de tant en tant. Quan vaig tenir els temes adequats per col·laborar amb ells, els vaig escriure i em van dir que sí. Són grans referents, perquè quan començava a tocar la guitarra de manera autodidàctica, ja m’aprenia les seves cançons.
També hi participen les teves amigues fent cors. Per què?
Ha estat terapèutic, perquè cadascú té la seva vida i és difícil trobar-se amb les amigues com quan era petita. A més, soc molt perfeccionista i hauria fet vint gravacions de cada cançó, però vam decidir fer-ne només tres. Les petites imperfeccions són el que fa que qui escolti la música la senti de veritat.
Últimament has fet entrevistes amb la teva parella, Miki Núñez. No t’importa que us reconeguin, més enllà de la vostra carrera?
Artísticament no tenim res a veure l’un amb l’altre, però alhora ens complementem. Quan vaig començar a cantar en solitari ja estàvem junts. Ell ja era molt més conegut, tot i que jo portava cinc anys de trajectòria amb Macedònia. Si la gent vol saber què ha fet cadascú, ja veu clar que tot va començar molt abans de ser parella.
.jpg)
