El Càntut és ja en ell mateix una cita tradicional de la música de transmissió oral. Un festival indispensable que sap crear ambient. Entre els concerts del Càntut 2023 n’hi va haver dos -els d'Alidé Sans i Titana- que també formaven part de la programació del Circuit Folc.

Divendres s'hi va veure l’espectacle ja conegut de Carles Belda i Sanjosex i el segon retrobament (el primer va ser a la Fira Mediterrània de Manresa) de Sol i Serena. Fa deu anys que no toquen junts, però estan probablement en el millor moment de les seves carreres. Una Marta Rius pletòrica, un Guillem Ballaz brillant i un bon rotllo dalt l’escenari del qual no era possible no contagiar-se.
 
Dissabte a la tarda, conversa-homenatge amb Esquirols. N’hi van anar tres, Joan Crosas, Rosa Maria Sadurní i Joan Vilamala, però la vetllada es va convertir gairebé en un monòleg divertit i contundent de Vilamala. Al vespre, l’aranesa Alidé Sans va pujar a l’escenari per revolucionar el festival. La cantant uneix en un sol projecte tres cartes imbatibles: un gran talent musical; una herència via genètica única (és la setena generació de dones músiques de la seva família i la seva mare, Lúcia Mas, va ser la primera cantautora a publicar un CD en aranès); i una posada en escena acurada i farcida de detalls, alguns dels quals passen inadvertits per l'espectador, però tenen molta importància simbòlica (la faldilla que portava era de la seva besàvia i les botes són les mateixes que fa servir per anar per la muntanya…). L'única petita objecció que es pot posar a la seva actuació és que l'escenari li va quedar petit. Si Alidé Sans fos danesa en comptes de ser aranesa, ja hauria actuat al Sónar.
Diumenge al matí va ser el torn de Noèlia Llorens ‘Titana’. Com en el cas de Sans, a la valenciana també li arriba la música per via genètica, del seu avi matern Batiste Lerma ‘Titan’ (d’aquí el seu nom artístic) i de la Tia Milín, que sense ser-hi va recorrent l’espectacle. Titana agafa cançons ancestrals, les modela mínimament per obviar-ne la pàtina sexista i les ofereix arranjades adequadament. Crida l’atenció la seva portentosa veu, que sap posar al servei de les cançons sense menjar-se-les i mantenint la capacitat d’emocionar. I a la tarda, va ser el moment de l’estrena (de fet ja es va fer també a Manresa) de la producció d’enguany, amb Alba Careta i Henrio: Udolç (Microscopi, 2023) Cançons de bressol del corpus del Càntut, molt ben treballades tant en l’aspecte musical com en l’escenogràfic.