Aquest cap de setmana, ha mort el pianista i compositor barceloní Manuel García Morante (1937-2026). El músic era especialment conegut per acompanyar diverses cantant líriques, entre les quals sobresurt la soprano Victoria dels Àngels, i per compondre nombroses cançons i lieds, harmonitzar un gran nombre de tonades populars i haver escrit cinc òperes.


La música vocal i coral va marcar la trajectòria artística de Manuel García Morante. El pianista va fer una enorme aportació al coneixement i difusió de la música tradicional gràcies a l’harmonització de prop de 250 cançons populars catalanes, asturianes, sefardites, mallorquines, andaluses, japoneses, càntabres i irlandeses. El seu treball, fruit d’un profund coneixement de la tradició i d’una escriptura acurada, ha contribuït a enriquir el repertori coral i ha afavorit la difusió del patrimoni musical popular de diferents cultures. 

Com a compositor va construir també un llenguatge de gran sensibilitat melòdica i harmònica, sempre al servei de l’expressivitat del text i d’una concepció de la música basada en la comunicació directa amb l’intèrpret i el públic. La veu va ser la seva passió, i per bé que en el seu extens catàleg figuren composicions per a piano, guitarra, conjunt de cambra i orquestra, igualment va centrar la seva tasca creativa en el món de la cançó, la música coral i l’òpera. 

També va escriure més de tres-cents lieds i cinc títols lírics: El príncep i el paradís (1987), Violeta (1993), Las hijas de Bernarda Alba (1995), María Estuardo (1997) i Orfeo i Eurídice (2000). De manera paral·lela, va mantenir una intensa activitat com a pianista acompanyant diferents cantants, en particular de la llegendària Victòria dels Àngels, amb al qual va realitzar una gran quantitat de gires d’àmbit internacional.