El duet sabadellenc Flashy Ice Cream va viatjar l’any passat a l’Argentina per fer noves cançons i relacionar-se amb la realitat de les músiques urbanes a Buenos Aires. I allà va començar la gran aventura del seu quart àlbum, Sempre joves (Delirics, 2025), que han presentat en quatre volums al llarg dels darrers mesos, cadascun adequat en el to i l’estil segons l’època de l’any. Els vocalistes i lletristes Pol Giancana i Arnau Sabater ‘Sneaky Flex’ han experimentat amb els sons llatins reunint tota mena de col·laboradors i també han rememorat clàssics del ‘rock català’ com “Boig per tu” de Sau. El disc veurà la llum el pròxim divendres 17 de gener, i una setmana abans de la seva sortida, n'estrenem un dels temes inèdits: "Com si fos ahir", una rumba catalana que compta amb la col·laboració de l'artista del barri del Carmel Serko.

 
Al febrer va ser 'Sempre joves x1', al juliol 'Sempre joves x10', al novembre 'Sempre joves x100' i la quarta part coincidirà amb el disc complet 'Sempre joves'. Us ha anat bé treure el disc en fascicles?
Giancana: Crec que s’ha fet més gros del que prevèiem. Ara és un puto monstre que no ens deixa dormir. Arriba un punt en què no saps què està bé i què està malament. Ha estat un part massa llarg.
Sneaky Flex: Té un punt positiu, perquè ens ha obligat a mantenir-nos actius. Cal donar sempre cançons fresques a la penya, però t’acabes cremant com un llumí.

Per què heu apostat per la fórmula d’anar llançant senzills i EPs i fer que tot plegat sigui un àlbum?
S.F: Perquè és la millor manera per adaptar-nos al que actualment demana el públic i les plataformes digitals.
G: Tot i això, fer músic i publicar-la de manera constant està bé si tens temps. Nosaltres vam estar tot l’estiu de gira i no podíem gravar tant a l’estudi com hauríem volgut. Quan va arribar el tercer volum hi havia moltes idees, però de temes acabats no n’hi havia tants.

A l’hora de fer cada part, us heu plantejat la idea global de disc?
G: Cada part s’ha adaptat al moment de l’any de fer les cançons. El primer és més urban, el segon més estiuenc, de festa i bogeria…
S.F: ...i el tercer és més romàntic, gràcies a la batxata i la col·laboració amb Ginestà. Entre les cançons no hi ha cap història relacionada.


De quina part de 'Sempre joves' heu gaudit més?
G: Crec que de l’última, perquè acabar i veure que ens hem marcat disset temes i nou videoclips ha estat una bogeria.
S.F: A més, serà guai per culminar el disc en directe a la sala Apolo de Barcelona i fer un ‘final del part’ en gran.
G: Mirat amb perspectiva, també vam gaudir molt de Sempre Joves x10, perquè vam tenir la primavera i part de l’estiu per treballar-hi. No anàvem tan saturats perquè no hi havia bolos, i ens sentíem molt segurs. Vam poder dedicar a cada tema tot el temps que mereixia.

Doneu importància a la vostra feina, però alhora us ho preneu com un joc. Ja no importa tant demostrar l’'egotrip'?
S.F: Tenim dies de tot, però en general gaudim de la nostra música. Si no, segurament ja ho hauríem deixat.
G: És un negoci i ara mateix vivim de fer música. Si ens haguéssim obsessionat en els números i les comparacions hauríem deixat de gaudir. No érem músics, ens hem transformat en músics perquè a la gent li ha agradat el que fem, però a priori no era el pla.
S.F: Ara sí que ho és. En sabem molt més que al principi, perquè hem après com jugar les nostres cartes i a gaudir-ne al mateix temps.


A més, heu deixat un regalet dedicat a Figa Flawas: ‘Gina tu m’agrades més que la Marina’. Com està la “Gina”?
G: Molt bé, però la barra tampoc és un beef personificat. Hem passat tot l’estiu sentint la seva cançó a tot arreu i era una manera de dir que ja n’hi havia prou. L’any passat hauria pogut ser el “Coti x Coti”...
S.F: ...però no ho vam fer perquè The Tyets ens cauen bé.

Quant a creació, heu treballat les cançons de manera diferent?
G: Sí, ajuntar-nos amb productors diferents ha fet que cadascú ens portés al seu terreny. Hem creat molt a l’estudi des de zero. Abans escrivíem sobretot a casa, i ara hem anat a l’estudi a veure què sortia.
S.F: També hem tirat el beat en bucle per provar melodies. I a partir d’aquí, escrivíem les lletres. Abans ho fèiem més al revés.

Quina relació heu tingut amb els productors?
G: Amb en Pep ja havíem gravat “Quan em tornes a mirar” i “3/24”, amb Sexenni. Tot i això, als darrers volums ha agafat importància.
S.F: També ha estat important el paper del Xicu, sobretot amb la primera i l’última part, a l’època dels temes argentins.
G: I després amb Roots hem fet un parell de temes, “Boig x tu” i “Atracció magnètica”, i finalment “Gina” amb Lluís Cabot.


Els directes també han canviat amb una millor posada a escena i una producció sonora més acurada.
S.F: Sí, el Xicu ens ha ajudat a fer blocs de conceptes, amb transicions, efectes i fent que tot camini més. Abans era play, pausa, play, pausa, i ara un concert és com un viatge.
G: Ens molaria introduir músics al directe, però el dilema és perquè una banda amb bateria, baix i guitarra multiplica la complicació.
S.F: Ara es torna a anar amb banda. Ens agradaria, però també mola reivindicar-nos i dir que no ens cal per omplir l’escenari.