Per al present número de febrer d’Enderrock vam fer una presentació a la casa Orlandai. Era un concert especial del músic que en protagonitza la portada perquè hi va estrenar les cançons del seu nou disc, Fins que la mort ens separi (BankRobber, 2011). Hi havia diverses modalitats d’entrades per veure en Jaume Pla (Mazoni) i una d’elles incloïa la subscripció digital a la revista. Em va fer pensar el comentari d’una de les persones que va venir. Era subscriptora d’Enderrock, però volia canviar la seva, de paper, per la subscripció a la revista digital. I em va dir decidida a l’entrada: ‘És que ja no vull més paper a casa!’
Entenc que el comentari no era per rebaixar l’autoestima dels qui escrivim. Sabem bé el destí dels escrits. Molts periodistes hem imaginat el nostre treball a la paperera o, com canten poèticament Els Pets, al terra del lavabo o de la cuina: ‘Amb paper de diari he creat un enrajolat per anar de l'entrada al lavabo’ (“Draps de cuina”).
Els temps estan canviant molt ràpid en el món del periodisme, sobretot en el tema dels formats. Diuen que ja som al 3.0! Diuen que estem passant de l’homo sapiens a l’homo videns! I, com vam comentar amb la companya de redacció Elisenda Soriguera, en principi la cosa no fa cap gràcia...
Recordo a la facultat, aleshores de Ciències de la Comunicació i de la Informació, que ens parlaven d’apocalíptics i integrats. Jo mai m’he decantat per ser cent per cent de cap bàndol, tot depèn del dia i de les circumstàncies. Hi ha dies que veus el got mig buit i penses que la gent no vol raonar, que l’importa ben poc la cultura (i encara menys la pròpia) i que la feina que fas és un gra de sorra tan petit petit que l’engoleix el mar de fons. Però hi ha dies que veus qualsevol crisi com una oportunitat, que l’avanç de les tecnologies no et fa por sinó que t’esperona a arribar més enllà, que la comunitat (i més la teva) té sentit, o almenys el busca, que encara hi ha la il·lusió en els nous projectes!
Tinc la sort de poder triar entre ser hereva i gaudir de la cultura del segle del XX on vaig néixer (amb curiositat, fins i tot viatjar a la del XIX i més enrere), i viure de ple aquest segle XXI on ja hi som des de fa més de deu anys. M’exalta el nou i m’enamora el vell, que deia el poeta J.V. Foix. I el diari digital Enderrock.cat és un bon portal amb vistes al present i el futur de la música dels Països Catalans. El lector hi trobarà la informació que busqui dels grups catalans, podrà participar activament, veurà reflectides diversitat d’opinions i volem que no se senti un mer consumidor. Fem cultura: i tant podem surfejar sota l’impuls dels clics en diverses cançons i videoclips, com obtenir lectures o càpsules visuals interessants.
Jo no crec que internet ja hagi fet el cop d’estat definitiu al paper. Almenys, encara. Anant en metro a Barcelona pots veure molta més gent llegint llibres i diaris, més que no pas anant amb tablets digitals o ordinadors. Però sí que hem vist com la gent escolta música al seu iPod o mp3 i no en format de disc. Anem cap a un món on sens dubte es multiplicaran les pantalles, i tindran molt més protagonisme que el paper. Espero que, en el procés, no se’ns fonguin els ploms de la memòria, ni hi hagi una apagada intel·lectual general, ni tot esdevingui soroll. Nosaltres treballem per posar-hi la bona música. L’escoltes?
.gif)
