En pocs dies hem pogut llegir, veure i viure que
Arcade Fire (que ja són una empresa multinacional però que tenen un origen
indie ) acaparen cabassos de premis Grammy. Als nostres escenaris hem vist com figures inèdites per al que fins ara coneixíem com a gran públic, com
Janelle Monáe o
Band of Horses , provoquen fins i tot revenda d’entrades en concerts petats de públic. A una banda sorgida d’una remota regió de Xile, els encisadors
Dënver , ara se’ls rifen per tenir-los als festivals d’aquest estiu. I si ens mirem el melic també trobarem
Love of Lesbian omplint la sala Razzmatazz de tres en tres o
Els Amics de les Arts menjant-se el Palau de la Música dues nits consecutives. I d'altra banda descobrim que
Operación Triunfo ha de tancar la barraca per la poca audiència aconseguida en aquesta darrera edició, o que
Sergio Dalma esdevé
trending topic en recordar els discos d’or que tenia al menjador de casa seva i que ja no podrà penjar-hi.
La informació està canviant dia a dia, fins al punt que una piulada d’algú de confiança o un vídeo anònim penjat al mur de Facebook ens provoquen l’aventura de la recerca d’un disc recomanat o ens encomanen a nous fenòmens d’arreu del món (poseu “viusal kei” al cercador d’imatges de Google i flipareu amb el que fan els
japos ). La descàrrega de discos està fent un mal irreparable a la indústria del disc tal com l’enteníem fins ara, però sens dubte aquesta nova situació està provocant un vitalisme i una renovació com poques vegades s’ha viscut; una situació que segurament acabarà girant-se com un mitjó i convertint el que fins ara consideràvem un producte
indie cap a un estat proper al
mainstream .
En diem
indiestream ?
Arcade Fire Foto: Xavier Mercadé
.gif)
