Five Fingers Punch, Pavelló Olímpic (Badalona), 25 de novembre del 2013

Mishima, sala Apolo (Barcelona), 20 de novembre de 2013

 

 

 

 

 

 A principi i meitat dels anys vuitanta frissava perquè arribés el dissabte per deixar-me la setmanada a les botigues de discos, cercant vinils en unes cubetes que hi havia marginades amb un cartellet de “discos independents”.

 

 

 

 La nostàlgia és sempre un tema recurrent, i les xarxes socials hi ajuden molt. Més o menys tothom s’hi ha trobat un vell company d’escola, aquell amic desaparegut o un familiar llunyà. 

 Fa poc en un web anglès donava peu a uns rumors que indiquen la desaparició definitiva del CD l’any 2012 com a suport per part de les multinacionals. 

 

 Diego Lorenzo 'Hank' era un molt bon jan, l’home tranquil, un personatge disposat sempre a compartir una cervesa a la barra del Barbara Ann quan hi estava punxant o en qualsevol concert on fes de 'pipa'. 

 

 Aquest passat cap de setmana va ser dur, molt dur. A la matinada de divendres a dissabte un càncer fulminant es va endur a Ana Serrano, també coneguda com Ana A Quemarropa (en honor a la botiga de roba que va regentar al barri de Gràcia). 

 Mentre escrir aquestes línies tinc la pulsera del Sònar al canell gairebé picant sobre el teclat. Al meu Google Calendar ja tinc marcades en vermell les dates del Festinoval a Lleida, el Faraday a Vilanova i la Geltrú, maleèixo tot el que es mou al comprovar que el popArb (Arbúcies) i el Cruïlla (Barcelona) coindeixin en les mateixes dates i tremolo en pensar en els quatre dies del FIB a Benicàssim. 

 Benvolgut Ignasi, 

 

 Comencem el dia, dutxa i per la ràdio només parlen de Justin Bieber, el fenomen que provoca, i les nenes que estan fent cua a les portes del Sant Jordi. 

 Abans de tot vull deixar clar que m'és impossible anar a un concert sense la càmera a sobre. Ho he estat fent des que existien els oblidats Cacao Pal Mono, Ultratruita, Los Burros, L’Odi Social i elsDesechables, ara fa més d'un quart de segle. Sense ella em sento incòmode en un concert.

 Hi ha alguna cosa que s’està movent al món de la música, i ho fa a passes de gegant. Els usos i costums estan canviant, les fonts d’informació també, i el consum canvia d’hàbits.