Aquest dijous Claudi Martí actua a Barcelona, en el marc del festival BarnaSants. Per als que no el coneguin, Martí és el cantant més important en llengua occitana, i la seva influència en el món cultural occità pot ser similar a la que ha tingut, posem per cas, Raimon a la cultura catalana. L’occità és la llengua dels trobadors medievals, que ha perviscut al llarg dels anys i que té un escriptor guardonat amb el premi Nobel de Literatura (Frederic Mistral, el 1904), cosa que encara no podem dir de cap escriptor català.
Pel que fa a la seva intel·ligibilitat, si totes les llengües romàniques són germanes, la catalana i l’occitana són germanes bessones; bessones bivitel·lines, és a dir, no idèntiques. És cert que escoltar parlar l’occità sense conèixer-lo ens pot fer perdre la literalitat d’algunes paraules, però també ho és que amb una mica de ganes d’entendre-ho i de fer-nos entendre es pot tenir una gran conversa sobre qualsevol tema amb un occitanoparlant mantenint cadascú el seu idioma.
Claudi Martí actua a Barcelona després de molts anys de no fer-hi cap concert. Val la pena dir-ho sense embuts perquè després no ens sàpiga greu haver-nos-el perdut: és un dels grans de la cançó europea. Apadrinat per Georges Brassens i per Paco Ibáñez, Martí reconeix la influència de la Nova Cançó catalana a l'hora de forjar la seva carrera. I cita entre els seus amics i inspiradors Raimon, Llach, Pi de la Serra... No us perdeu cançons com “Un pais que vòl viure”, “Perqué m’an pas dit”, “Los commandos de la nueit” o “Nos cal cantar, Joan”.
.gif)
