A les portes d’una nova edició del Festival de Jazz de Terrassa, la trentena!, els aficionats al gènere i a la música en general ja estem frisant per retrobar-nos en un d’aquells espais que han resultat providencials per a la pràctica del jazz: el club. Més enllà del criteri de qualitat i d’exigència que distingeix un festival de primera referència com el de Terrassa, la singularitat que converteix en determinant la seva cita en el calendari és l’emplaçament dels seus principals concerts en un espai com la Nova Jazz Cava. La proximitat i la calidesa que genera un local d’aquestes característiques permet que la interacció entre el públic i l’artista sigui permanent i, gràcies a aquesta màgica connexió, que l’entrega del músic i l’emoció de l’espectador assoleixin un grau de màxima plenitud. D’altra banda, també incentiva la comoditat d’un ambient distès i familiar on, malauradament, aquests anys trobarem a faltar el rostre i els comentaris sempre esmolats d’en Vicente des del Boulevard Lou Bennett.
L’exemple de Terrassa, pel que fa a la seva aposta decidida pel jazz de club, no podia ser més oportú en aquest temps de crisi, reduccions i retallades a tort i a dret. A la música, i especialment al jazz, no li han calgut mai espais solemnes ni institucionals per manifestar-se. Més aviat, si es vol ser fidel a la seva pròpia història, el jazz més voraç i genuí ha brollat dels marges, de les cantonades i en els millors dels casos d’uns antres o uns soterranis amb unes dimensions no gaire més grans que una capsa de sabates. Alguns podran considerar que aquesta és una visió romàntica, nostàlgica i un pèl desfasada; altres argumentaran que amb la llei antitabac el jazz sense fum ja no té el mateix sabor, i també hi haurà els que, no absents de raó, defensaran el dret d’actuar en auditoris o teatres amb unes condicions laborals dignes i una capacitat de convocatòria més àmplia.
Però al marge de la validesa de totes aquestes opinions, la realitat segueix el seu propi curs, i el traçat que marca en els darrers temps és el que determina la preferència pel pot petit, aquell on diuen que hi ha la bona confitura. Per aquest motiu cal remarcar la necessitat i l’interès de la continuïtat de locals com l’Heliogàbal, l’Elèctric i el Continental, tots tres al barri de Gràcia de Barcelona. En el cas de l’Helio amb les seves jam sessions dels dimarts coordinades per Andreu Zaragoza, i pel que fa als altres dos, amb un cartell d’actuacions que ofereix l’oportunitat als músics de casa de foguejar-se i provar tota mena d’experiments. En aquest sentit, Robadors 23 és un altre dels petits locals que s’han consolidat com a escenaris d’importants propostes d’estètica improvisadora: enguany programa una nova edició del cicle I es fan dir crítics. El Jazzman, a la dreta de l’Eixample, és un altre d’aquests espais de reduïdes dimensions que no tan sols aposta pel jazz en viu, sinó que fins i tot ha creat un segell propi per editar les gravacions dels seus concerts. I un altre refugi per a l’aficionat i el practicant del jazz és el que proporciona el Círcol Maldà, on els quatre dijous de cada mes estan reservats als diferents projectes d’un mateix músic. Per ara ja hi han passat Lluís Vidal, Bernat Font i Dani Molina, i l’acollida ha estat un èxit.
Finalment, locals històrics com el Jamboree són paradigma d’aquesta naturalesa, i és engrescador veure com els seus responsables renoven la seva oferta amb la voluntat de diversificar-la i captar un públic més ampli i alhora més especialitzat. Un clar exemple és la posada en marxa de les sessions Jazz Clàssic els dimecres, amb la voluntat de divulgar la vigència del jazz més essencial, a les quals desitgem molta sort.
Abans de concloure us volem recordar que només teniu temps fins al 15 de febrer per decidir quines són, segons el vostre parer, les propostes de jazz més rellevants del 2010. Els premiats es donaran a conèixer el 14 de març durant la gala dels Premis Jaç – Premis Enderrock de la Música Catalana 2011, que tindrà lloc a la sala Artèria del Paral·lel, a Barcelona.
[Editorial del número 36 de la revista Jaç]
.gif)
