Dilluns la festa va ser grossa (ja ho heu vist?), i entre bambalines i músics, vas veient cares i relacionant idees. En Joan Garriga era a la gala recollint el Premi a la millor cançó per "Flor de primavera" (de La Troba Kung-Fú), i entre premi i premi em va venir al cap aquella portada que va compartir amb en Carles Belda (era el juliol del 2009, a l'Enderrock 165, que ràpid que passa el temps!). Possiblement l'acordió era l'excusa visual de la fusió d'aquest parell de genis, tot i que no és l'únic vincle que uneix aquests dos músics: cadascun al capdavant dels seus projectes i en el seu territori ha demostrat des de fa anys que sap fer les coses molt ben fetes.
Precisament en aquella ocasió, li vaig demanar a en Belda si no estava cansat d'anar a contracorrent, fent les coses a la seva poc habitual manera. Com és habitual, el vallesà va fer la volta a la pregunta: "Això d’anar contra corrent és una visió externa. Per mi estar-me tota una tarda davant la videoconsola o anar a discutir en una botiga pel tant per cent dels discos i de la SGAE... és anar a contracorrent. En aquest sentit admiro molt la gent que se sap moure en aquests medis, com Els Pets o La Troba, que es posen en aquests mons i saben mantenir-se fidels als seus principis. Hi ha gent que ens muntem la botigueta més petita per estar més tranquils, els que venem el formatge a les fires", explicava el músic. Comparar-se en fabricant artesà de petits plaers gastronòmics, un plaer.
Realment és així, i és un plaer veure gent que fa les coses ben fetes seguint el seu propi dibuix, més enllà dels camins habituals. Què entenem per fer les coses ben fetes? Doncs mantenir-se fidels als seus principis i entrar en contacte amb el públic sense perdre la identitat ni el seny. Precisament una sensació similar a la que provoca entrevistar un grup com Orxata Sound System (el resultat de l'entrevista, en un article al número d'abril!). Per als que (encara) no els conegueu, són un grup d'electrònica valenciana (que afirmen estar tan influenciats pel cant d'estil com pel bakalao), i aquest darrer any han aconseguit mobilitzar la gent amb les seves cançons (no només esgoten els seus models de samarretes i dessuadores, també esgoten el personal que queda esmaperdut després dels seus directes). Una manera d'entendre la música 2.0, lliure i col·lectiva, amb uns principis morals i ideològics que marquen la seva línia de treball (aquí us podeu descarregar el seu segon disc gratuïtament, o si ho preferiu, podeu descarregar-vos-el fent una aportació econòmica al projecte). Precisament ells també formen part d'aquest gènere de persones amb un savoir-faire.
Potser generacionalment els Orxata es podrien considerar els nebots d'en Belda (amb qui han col·laborat amb cançons com "País petit") o els cosins d'en Garriga. I és que mentre en Belda al capdavant dels Badabadocs bescanvia els discos (pots pagar-los, però si tens una caixa de verdures de l'hort i els hi portes, també podràs reconvertir-la en un disc), els Orxata els pengen a la xarxa (i han aconseguit en només dues setmanes tenir 42.000 reproduccions del disc i 1.200 descàrregues!), i La Troba s'inventa un videojoc per promocionar les seves cançons abans que arribin a les botigues. Un exemple diminut d'una manera d'entendre els projectes musicals com un bloc ben sorgit i ben pensat. I per acabar-ho d'arrodonir, qualsevol dels seus directes és una festa assegurada. Què més es pot demanar?
.gif)
