A poc a poc hem deixat d'utilitzar la categoria, perquè elles han anat ocupant espais sense necessitat de pestanyes especials (i no només al bloc, també a les lleixes de les botigues de discos i als cartells dels festivals més concorreguts). Sí, les dones guanyen espai als escenaris (i no ho fan per tenir pits, ho fan per fer bones cançons), i aquesta és una gran bona nova. O això és el que pensàvem.
Ahir a la foto de família de la roda de premsa de presentació del cartell del popArb només una noia (d'Illa Carolina) navegava entre els mascles que s'enfilaran als escenaris del festival d'Arbúcies (un any més enhorabona als organitzadors, el nivell musical del cartell fa goig!). Ens hi feia caure en Xavi Urbano, programador de l'Ateneu Popular 9 Barris (molt agraïda per l'aportació). I és que potser sí que a hores d'ara encara ens cal recuperar la categoria d'elles i remarcar què fan les nostres pubilles (aquelles "Pubilles de cuixa forta" a les quals canten Els Surfing Sirles).
Per sort, Bikimel (amb o sense pedal loop) demostra que ser dona i gran compositora és viable en el nostre país petit. De la mateixa manera que ho fa l'encisadora Anna Roig (molt ben acompanyada sempre dels seus músics, l'Ombre de ton Chien) o com ens hipnotitzen les cançons més xicotetes de la valenciana Clara Andrés. Perquè ser dona i compositora i intèrpret, també és possible. Parlem de veus com la de María Rodés, acordions com el de Meritxell Gené o l'energia que traspua tot el que fa Maika Makovski. A més dels mil i un projectes que ens enamoren gràcies a Helena Miquel o la força visceral d'una grandiosa Sílvia Pérez Cruz. Per no parlar dels poemes fets cançons per la joveníssima Ivette Nadal o la ràpida volada que ha agafat l'univers de Maria Coma. I ens aturem aquí, perquè si seguim mirant enrere ens remetrem a una pionera Laia Vaqué (al capdavant de Glissando*) i encara abans a les grans mestresses (sí, ens referim a unes sempre admirades Núria Feliu, Guillermina Motta o Lita Torelló).
I que quedi ben clar que aquest text d'avui no és discriminació positiva, és justícia universal.
Nota u: Recuperem una llista de Spotify molt adient per acompanyar aquesta lectura: Llista poc-moderna #2 - Elles són grans.
Nota dos: Hem fet un repàs a les bandes que seran al popArb per veure quines dones s'amaguen darrere els altres grups del cartell. A més de Carol Badillo (Illa Carolina) podrem escoltar-hi la violinista de Gentle Music Men (Eli Barrau), Laura Antolín (de Doble Pletina) i la percussionista d'Estúpida Erikah (Magali Licari).
Nota tres: Aquí us podeu descarregar la remescla que Guillamino va fer del tema "Pubilla de cuixa forta" d'Els Surfing Sirles, de qui hem robat el títol per a l'opinió d'avui.
.gif)
