Dels 25 artistes que van presentar repertori nou al Festival, van ser Eduard Iniesta, Joan Isaac i Enric Hernàez els tres guanyadors dels Premis BarnaSants 2011, pel seus respectius recitals dins el BarnaSants. Però abans, la vetllada es va obrir quan Antonio Franco va recollir de mans de Pere Camps (director del festival) el Premi a l'Activisme Cultural, alhora que Raimon ho va fer del Premi de Reconeixement a la Trajectòria. Em van agradar tant les paraules d'agraïment de Franco com les de Raimon, el primer referint-se que qualsevol tasca periodística necessita un treball en equip, i el segon, també referint-se al sentit col·lectiu de la cançó d'autor i del Festival que els premiava.
Paradoxalment (o potser no tant), una de les cançons que m'agraden més de l'últim disc de Raimon, Rellotge d'emocions (Picap, 2011), és "He passejat per València sol", una cançó que comença dient: 'He passejat per València, sol/ On hi ha gent que m'estima molt/ On hi ha gent que m'estima poc/ On hi ha gent que m'estima gens'. I després es va creuant amb Ausiàs March, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Andreu Alfaro, Vicent Ventura... Raimon es troba aquí en un bonic lloc poètic, entre els cracks culturals valencians que ens han deixat i alhora esperonat pel seu esperit per tal de continuar, ser i esdevenir relleu. Malauradament és un sentir col·lectiu que no està gaire de moda... Tot i boniques excepcions com el caliu intergeneracional del passat 10 d'abril, durant la jornada de consulta pel Dret a Decidir, a Barcelona. Són vides (i cançons) que apliquen un sentit i una ètica.
M'agradaria que tots poguéssim passejar sols, lliures (de sentir i pensar com ens plagués), però alhora sempre podent sentir-nos ben acompanyats. BarnaSants, per molts anys de Cançó!
.gif)
