La primera cuita (i II). Assaig de càntic en el forn

Per als terrissaires la primera cuita és de vital importància. Les peces modelades en fang al torn i assecades a l’aire lliure s’apilen amb molta cura dins la cambra del forn. La primera fase de la cuita és especialment delicada, cal fer-la durant sis o set hores a foc lent per tal d’evitar un canvi brusc de temperatura i que les peces alliberin la humitat. A continuació i durant una quinzena d’hores s’intensifica el foc fins arribar a la temperatura adequada de cocció, de 800 a 1.000 graus aproximadament. Al cap d’unes hores i amb el forn ja fred, les peces es van traient amb molt de compte ben cuites i a punt per vernissar o decorar.
Si la matèria primera, l’argila, és bona, l’assecatge s’ha fet adequadament i la cocció s’ha resolt acuradament, les olles i les cassoles no es trenquen, ni s’esquerden, i el resultat final és una obra artesana, a punt per fer-hi un guisat o un bon arròs de muntanya amb productes de la terra. Perquè tal com deia Josep Pla, la millor manera de viure i de menjar és posant el paisatge a la cassola.
La fornada del nou pop català a la primera edició del festival L’Hora del Pati de Breda tenia una bona matèria primera, la posada a escena i el brou van ser de qualitat i la cocció dels plats es va servir al punt. Sanjosex i Joan Colomo van demostrar sols amb la guitarra que les seves cançons són rodones i es poden acoblar a la perfecció a qualsevol auditori. La cuita va ser feta emocionalment, per l’un, i a base de 'divertimento', per l’altre, per captivar l’audiència. Estúpida Erikah va emocionar i commocionar, amb la força brutal, escènica i vocal de Lluís Bòria. Les seves cançons –balades pop a vegades amb magmes poc digeribles– van sonar directes, sinceres i volcàniques. Inspira –que substituïa la baixa de Pau Vallvé i mostrava orgullós les arrels locals– va oferir un repertori que va tenir el punt culminat amb “Focs i brases”, especialment adequada en el forn bredenc. Art vocal al servei de peces encara en procés de modelatge. Fred i Son va fer una picada d’ullet al Sona 9 reinterpretant “L’ull entorn”, la musicació d’Andreu Subirats, amb un concert discret però amb bones melodies. I, finalment, la banda d’acompanyament de Bòria, Principales Causas del Descenso del Rayo, presentava la seva primera maqueta amb un aire forçat i pretensiós.
En definitiva, la primera cuita ha estat arriscada, però amb uns resultats òptims, i tothom n’ha pres bona nota. Ara, el foc s’ha de mantenir viu i el forn a punt perquè han tocat la campana i L’Hora del Pati –com sempre sol passar– ha estat curta i excitant. Tot està a punt per a la segona fornada, que encara ha de mostrar tota la seva capacitat. Només cal tenir present –escoltant els mots salvats d’Espriu– que tenim excel·lents músics i cançons, i que desaprofitar aquesta ocasió seria com un país sense música, un país cec, sord i mut... “Car sóc també molt covard i salvatge, i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.”