Escoltar imatges

“Les fotografies poden ser tan sensibles al so com a la llum. Les bones fotografies són aquí per a escoltar-les tant com per veure-les; com millor és la foto més hi ha per a escoltar. Les millors fotos de jazz són les que estan saturades del so del seu tema.” Les paraules de Geoff Dyer, extretes del seu imprescindible llibre But beautiful, podrien estar molt bé inspirades en l’exposició Tacte Llatí de Raül Esteve. En aquesta mostra el caçador d’imatges no ha buscat el retrat d’estudi ni el posat de l’artista. S’ha carregat la càmera al coll i ha sortit d’expedició disposat a capturar totes les feres que li sortissin al pas amb la credencial comuna d’una identitat llatina. En cap cas ha esperat que li mostressin el seu costat més fotogènic o que li dediquessin un lluííís que immortalitzés un fals somriure. Arraulit enmig de la penombra que l’ha fet invisible, ha disparat una i altra vegada sense previ avís ni pacte tàcit. D’aquesta manera furtiva ha anat cobrant les seves peces, que en lloc de caure fulminades per l’impacte han adquirit una vida immòbil i eterna. No anaven tan errats aquells éssers càndids que van veure en la màquina de fer fotos una andròmina diabòlica. No tan sols els prenia el cos, el rostre i el gest sinó també l’ànima. I alguna cosa d’això hi ha a les fotografies de Raül Esteve, unes instantànies on més enllà del músic congelat el que preval és la sonoritat que contenen.
 

Amb els plecs de la història a la pell, el lleu somriure de Bebo ens evoca la satisfacció de la conversa amb un vell amic; les mans de Paquito sobre el metall omplen l’atmosfera d’un càlid alè, mentre la trompeta enlairada de Diego Urcola ens indica el camí del futur. Dues gardènies es reflecteixen en la mirada nostàlgica d’Ibrahim Ferrer; un focus en forma de sol projecta el so incandescent d’Arturo Sandoval; Rubén González ens avança una sessió pletòrica on els seus dits, llargs i prims, estan a punt de convertir-se en una extensió natural de les tecles del piano; Esperanza Spalding pessiga les cordes d’un contrabaix que Javier Colina agafa pel coll, amb la suavitat de qui pren una melodia per la cintura; darrere el barret d’ala ampla, ulleres fosques, tovallola als dits i sordina, sentim l’udol d’una trompeta que gemega, és Jerry González. A l’altre extrem, amb els ulls i la boca en plena expansió pren posició l’energia imparable de Chucho Valdés i amb el rostre ennegrit per la foscor escoltem el misteri de Gato Barbieri. Roberto Fonseca, Perico Sambeat, Paco de Lucía, Raynald Colom, Changuito i molts altres exponents de ‘tacte llatí’ han caigut també dins l’objectiu de Raül Esteve per convertir-se en imatges per ser escoltades.