A la caça de l'olivera

Dimecres 27 d'abril. Els Obrint Pas són a Manresa fent els darrers assajos per a la presentació de Coratge a la sala Apolo (dijous 28), i aprofitem que són pel Principat per fer-los la sessió de fotografies de portada per al número de juny de la revista. Seguint l'estela de la seva cançó "Al País de l'Olivera", hem pensat que una bonica olivera seria una referència ideal per fotografiar-los: com a mostra de les seves cançons (amb arrel) i d'un "Cant a València" (i als Països Catalans).

Decidir que una olivera és el paratge ideal per a una sessió fotogràfica comporta assolir nous coneixements. Hem de trobar-ne alguna entre el Bages i el Barcelonès, tenim limitació de temps i d'espai. A través de Facebook i Twitter fem una crida i descobrim detalls curiosos sobre l'arbre del nostre oli. Precisament a la Catalunya Central, queden poques oliveres centenàries: es veu que les glaçades fortes les maten, i als anys 80 n’hi va haver unes quantes de seguides que van matar-ne moltes. Cada dia s'aprèn alguna cosa, no? Per sort, la caça i captura de l'olivera acaba a bon port gràcies a l'Ajuntament d'Esparreguera, que ens facilita el contacte d'en Jaume.

És dijous 28 d'abril. Quedem al restaurant l'Alzina dels afores d'Esparreguera. Fem un cafè amb el fotògraf Ibai Acevedo mentre esperem que arribi. Ahir per telèfon ja ens va avisar: "Jo no sóc un pagès, jo sóc un boig". I ho reafirmem: és un d'aquells bojos que tant ens fan falta. Sense saber gairebé qui som ni què volem, s'ha posat a la nostra immensa disposició: "Tot sigui per les oliveres", explica en Jaume amb passió. Ens enfilem amunt amb el seu cotxe desmanegat (l'únic capaç de passar per aquests camins), i ens ajuda a carregar els paquets. Passegem: fa anys que es va jubilar i aquest terreny li ha retornat la vida. Té cura, mima i fa renéixer cadascuna d'aquestes oliveres que van patir els incendis del 1994. Semblen calcinades, però ell les fa rebrotar. A poc a poc, pam a pam, amb passió i dedicació. Una joia.

Arriba el grup. Ahir va guanyar el Barça, però diuen que no han allargat la celebració. Avui els espera un dia llarg i dur. Vénen amb la furgoneta carregada d'instruments i tota la predisposició que cal per a una sessió fotogràfica (paciència, molta paciència). Surten del cotxe i els fem caminar muntanya amunt. Un cop a dalt, en Jaume ens acompanya i ens guia, pregunta als Obrint Pas per la seva música i els explica els secrets per fer reviure una olivera. Ells se l'escolten mentre miren a l'objectiu de l'Ibai.

Sí, aquest és el país de l'olivera... Gràcies a gent com en Jaume.