Compartiu la festa amb els Bläue

Fa uns dies l'Helena Morén va tornar a la redacció entusiasmada amb els Bläue després d'haver-los entrevistat per al número d'agost de l'Enderrock. Com ja deveu saber, per combatre la calor cada any preparem un monogràfic sobre el concurs de maquetes: a més de les fitxes dels classificats de la corresponent anyada, també repassem què s'està coent entre els que van rebre premis durant la final de l'any anterior. Tot plegat amb un disc que a més de ser rodó, inclou les cançons de les bandes emergents (perquè després, quan triomfin, pugueu dir: "Jo ja els havia sentit!").

L'any passat vam fer el seguiment del Sona 9: vam anar resseguint el concurs, entrevistant i perseguint els grups durant els sis mesos que s'allarga aquesta gimcana. Així doncs, la carxofa va donar la veu i el vot molt sovint a bandes com els sempre encantadors La Iaia, els voladors Pulpopop, els festius Bläue i el més reconegut segons el públic, Joan Dausà i els Tipus d'Interès. Sincerament, quatre bandes que, per A o per B, recomano que intenteu descobrir.

En aquella gran final que vam viure a Bikini, els que van sortir amb la cara més llarga van ser els Bläue. El grup va treballar molt per ser a la final, i aconseguir el tercer guardó no era el que esperaven. Molts vam veure un concert ple de colors però poc afinat: un espectacle que no feia honor a la realitat d'aquesta banda que, per damunt de tot, es poden considerar uns grans treballadors i autors de bones cançons.

Sí, Bläue s'esgargamellen a l'escenari. Es cremen les neurones amb l'escenografia. Sobrepassen les expectatives del que seria saludable, fent honor al concepte de deixar-hi la pell. Toquen sota la pluja i ballen entre el públic. Els he vist seduint la gent del Casino de Barcelona perquè durant un matí els obrissin les portes per gravar una entrevista cinematogràfica. Els he entrevistat disfressats de hawaians a un hotel de moltes estrelles. He al·lucinat amb respostes tan surrealistes que sembla que no diguin res, però que t'estan explicant molt. He escrit notícies com aquesta, on expliquen com s'ho han fet per portar les seves cançons fins a Glastonbury.

Fan pop tropical, rock sapastre i poesia punk. Adoren el Peix Plàtan (recordant Salinger) i canten a ritme de blues sobre un "Niu de polls". Fins al 2012 no podrem gaudir del seu disc, però tranquils que en directe ja podeu assaborir-los, comprovant que el seu directe és altament recomanable.

El proper dissabte 23 de juliol Bläue presentaran el seu nou clip a l'Elèctric de Gràcia. Com us podeu imaginar, serà una festa. Si teniu ganes de passar-ho bé, seguiu la pista del grup.
MySpace. Facebook. Twitter.