Quan el Grup Enderrock vam presentar la revista 440Clàssica a la sala Martí l'Humà, em van encantar les paraules del gran Jordi Savall, protagonista de la portada. Per una banda, va comentar la necessitat que hi hagués sempre una ànima en la bona música, i per altra la necessitat d'arribar als joves: "Una nova revista s'ha de poder plantejar arribar a públic de totes les edats, i per això és molt important treballar per la transversalitat de les músiques. La música clàssica ha de poder mantenir un diàleg amb les músiques d'arrel, les músiques del món, les músiques populars... És important que hi hagi una amplitud de mires perquè el terme clàssic és un terme de vegades difícil per a la gent jove. I és important conquistar un públic jove també".
La setmana passada Maria del Mar Bonet va oferir un recital magnífic al Teatre Grec de Barcelona. Malauradament Bonet no va registrar el ple absolut que va tenir, per exemple, la cantant portuguesa Dulce Pontes. Tot i així va ser un concert molt especial. S'anunciava com Una veu per a la Sibil·la, però va ser molt més que interpretar el sublim i esfereïdor cant tradicional religiós (dels segles X al XV). Jo recordava una altra actuació al Teatre Grec, la de la presentació de l'espectacle Amic, amat (del disc homònim editat per Picap l'any 2004) i la veritat és que, malgrat que l'altre em va cridar primerament més l'atenció per la temàtica lul·liana, el d'enguany per mi va ser molt més rodó i atractiu. Potser perquè va fer una tria de repertori molt més sentit i proper, amb poemes musicats de Blai Bonet, Gabriel Janer Manila o Josep Maria Llompart... Preciós i bell el seu "Camí florit", del qual rescato un vídeo on apareix Javier Mas, el músic que, com va dir Bonet, volta pel món com a músic de Leonard Cohen.
Però la banda que la va acompanyar no desmereixia la gran veu mediterrània de Bonet. Des de Dani Espasa (clavicèmbal i acordió) fins a Jaume Compte (guitarra, busiqui i llaüt), els vuit músics que van acompanyar-la van confeccionar un bell vestit. I parlant de vestits... una altra connexió. Aquest passat cap de setmana ens vam trobar al popArb dos d'Els Amics de les Arts i resulta que tenen previst gravar nou disc al desembre, que tenen ja cançons preparades amb la Bed & Banda i que els produirà... Ferran Conangla! Resulta que Conangla és professor de Sonologia a l'Esmuc i ha estat l'encarregat de fer mil i una mescles i masteritzacions, entre les quals moltíssimes de les de Maria del Mar Bonet (fins i tot han coproduït discos) i Manel (sembla que va ser professor d'Arnau Vallvé).
Ai, els Manel!, que aquest cap de setmana passat ens van espantar, abaixant la guàrdia al popArb... Però dilluns passat al Teatre Grec van demostrar per què són qui són i han arribat fins on han arribat. Manel, amb la seva joventut, fan una provatura a la inversa del que deia en Savall, quan inclouen instruments de música clàssica, com una secció de vents, als seus discos. I dilluns al teatre Grec, al final del concert, vam poder sentir alguns d'aquests músics com els germans de Martí Maymó (el baixista i clarinetista de Manel), Bru (saxo baríton) i Arnau Maymó (trompeta), o la tuba d'Eduard Ruano.
Les cançons prenien un altre aire amb aquests músics que segons va ironitzar Guillem Gisbert "toquen amb dignitat els seus instruments". Així "Benvolgut", "Criticarem les noves modes de pentinats" i "En la que el Bernat se't troba" amb tots els vents van fer allunyar algunes crítiques anunciades (qui triomfa sempre és criticat), com el swing final festiu de cirereta del pastís va netejar l'anticlímax (ideal per aturar les demandes de més bisos) que desprèn "Deixa-la, Toni, deixa-la". Altres moments de la inoblidable vetllada? Les cançons més corejades ("Boomerang", "Captatio Benevolentiae" –'i a vegades ens en sortim'–, la versió-adaptació de Pulp "La gent normal"...), les bromes a base de desodorants, o l'estripada a "Aniversari", on a Gisbert va semblar que li sortia la sang per la boca i matava qualsevol ensucrat Walt Disney que es pogués ensumar a la gravació (i més amb la mort anunciada al videoclip)...
Però si bé els artistes no poden oblidar la seva audiència, el públic també ha de fer els seus deures, per sentir la bellesa que passa. Està molt bé el ball i la festa (sóc una gran defensora de la patxanga d'Antònia Font, per exemple), però va ser paradoxal que quan van aparèixer els vents al concert de Manel la gent es posés a fer palmes trencant qualsevol subtilesa... És més popular una música amb vents? Curiós fenomen!
I doncs, recomano altra vegada la nova revista 440Clàssica (com felicito la feina de Marina Villacampa, Oriol Pérez i tot el seu equip de col·laboradors). La quarta capçalera del Grup Editorial Enderrock sobretot divulgarà la música clàssica, antiga, contemporània i l’òpera. La revista s’acompanya de la versió catalana –fins ara inèdita– del DVD documental A la recerca del so perfecte, sobre el mestre Jordi Savall. I Savall tancarà les actuacions al Teatre Grec aquest estiu el proper 25 de juliol. Ell va a la recerca del so perfecte, sense perdre l'ànima pel camí. Esperem que tota la música (i el públic) del país es contagiï de la seva saviesa.
.gif)
