Biblioteca folk

En l’últim mig any hem assistit a la silenciosa però importantíssima aparició de diversos llibres sobre la música tradicional i el folk als Països Catalans des de punts de vista molt diversos. Aquestes novetats literàries són una de les notícies més interessants de la temporada, ja que fan palès l’interès dels autors i els editors per fer arribar els seus textos a un públic absolutament orfe d’aquesta mena de treballs. Sabem que aquests volums no han gaudit de gaire promoció als mitjans generalistes i que no és fàcil trobar-los a les llibreries. Però hi són, existeixen i donen testimoni de l’activitat que viu el sector, i no només musicalment.
Per ordre cronològic, parlem de l’obra de Manel Martorell: Toni Roig, un trobador del segle xxi (Ajuntament de Palma), que ja va per la segona edició; la de Ferran Riera: A la plaça fan ballades. Una
història de les músiques d’arrel als Països Catalans (Cossetània); el recull de poemes i adaptacions de Joan Soler i Amigó: 50 anys 100 cançons. De la “Vella xiruca” a “Mar Mur” passant per les “Rondes del vi” (Pont del Petroli); el voluminós La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns (Acadèmia Valenciana  de la Llengua), de Josep Vicent Frechina; el llibre-CD+DVD dedicat
a commemorar els quinze anys de representacions de l’espectacle La taverna di Enrico (Cossetània), que impulsen Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i una bona colla d’amics cada juliol a la Festa del Renaixement de Tortosa, i el llibre-CD de Toni Martínez: Pep Gimeno ‘Botifarra’. La veu de la memòria (autoeditat).
Fins ara s’havia editat alguns reculls de cançons d’aquí i d’allà, però poquíssims llibres sobre el present de la música folk, els practicants, els repertoris, els compromisos i els problemes. És una molt bona notícia que el panorama comenci a animar-se, i no precisament amb els típics volums hagiogràfics habituals del pop, el rock i la cançó. Perquè en aquestes obres que comentem hi ha força contingut crític musical, social i polític. Són eines que ens ajuden a entendre, escoltar i ballar la música, però llegint-la.
Salvant les distàncies, és com el que passa amb les cançons de la Guerra Civil, que enguany arriba al 75è aniversari sense que sembli que ningú vulgui recordar-se’n. Nosaltres, des de Sons de la Mediterrània, volem recuperar i reivindicar el bo i millor del cançoner del bàndol republicà i concretament el de les Brigades Internacionals. Ells també van fer història, tot i que van perdre, no només amb les armes, també amb la música, prohibida a partir del 1939. Ningú ha escrit, encara, un estudi sobre aquelles cançons i el seu context, com evolucionaven d’una batalla a l’altra, com actuaven com a factor de cohesió, quins instruments sonaven, com les transformaven els dos fronts, com es van fer tan populars, com algunes van arribar de l’estranger i després altres que eren d’aquí en van marxar... És a dir, ens cal més bibliografia, molta més.