El festival Acústica de Figueres bufa les deu espelmes ben tocat per la tramuntana. Ho fa amb un espectacle de producció pròpia –tot un encert, marca Pep Blay– que gira a l’entorn de Salvador Dalí, el pintor que té a la capital empordanesa un dels seus centres de gravetat. No podia ser de millor manera que Xavi Pascual i el seu equip posen la cirereta a un pastís que els darrers anys ha culminat amb uns cartells artístics indiscutibles –i que aquest any confirma de nou–, com ja hem escrit en més d’una ocasió des de l’Editorial de la revista Enderrock.
En aquest mateix sentit, ara fa deu anys ja publicàvem a Enderrock 85 la primera crònica del certamen: “Tot i que l’Acústica 2002 –del 26 al 28 de setembre– no va tenir prou resposta de públic, el festival va resultar un èxit artístic que va omplir de música el nucli antic de Figueres”. Llavors ja hi va participar el cantant d’arrels tramuntanades Kiko Veneno, l’excantant de Los Ronaldos, Coque Malla, els Clandestinos, i les propostes d’autor de Toni Xuclà, Jordi Batiste, Eduard Canimas i Abús, entre altres. Ara fa una dècada, Paul Fuster va cloure el festival trencant la guitarra i en ple èxtasi, en un concert per recordar amb molt bon regust, com el que ens va deixar aquella primera edició de l’Acústica.
El projecte i la marca, idea del promotor i mànager Xavi Pascual, ja quedava ben clara en aquella gènesi: propostes de base acústica amb una bona representació tant nacional com estatal. I la idea ha quallat. L’ideòleg del festival ha superat anys de dubtes i replantejaments, pluges i èxits assolellats, la sàvia decisió de buscar un equilibri entre propostes populars i de qualitat artística, la voluntat d’impulsar produccions pròpies i de fer girar espectacles atractius. Ara, deu anys després, Pascual ha consolidat el projecte i ja pensa com exportar aquesta marca i model, mentre la seva oficina aposta per fronts tan diversos com la contractació de Gertrudis, el management i representació de Gerard Quintana –i de la gira de retorn de Sopa–, les gires de poesia i cançó del Terra i Cultura o de cançó popular per als més petits del Cançonetes per la Bressola, el concert d’homenatge a Esteve Fortuny de la Dharma... o originals festivals com el que ha maridat músiques i vins de l’Empordà, el Vilabertran, i Roses amb el Sons del Món.
Xavi Pascual és un personatge intel·ligent i d’aposta ràpida que ha sabut ser prou llest –a força d’aprenentage i paciència– per fer-se un lloc en el panorama musical del país. Viu de la i per la música, i això el fa ser prou astut per buscar aliances amb aquells que es marquen els mateixos objectius. Per això, un any més Enderrock serà al costat de l’Acústica, amb diversos escenaris repartits per la ciutat (Lax’n’Busto, Sidonie i La Iaia) i una nova semifinal del Sona 9.
Per molts anys, i que la tramuntana us acompanyi!
.gif)
