Aquest setembre, Enderrock presenta un número especial dedicat –tal com era d’esperar i no podia ser d’altra manera– a Sopa de Cabra. La revista va acompanyada del tresor més preuat i amagat de la banda: la maqueta de la seva primera gravació, realitzada la primavera de l’any 1988. I la portada, sense cap vergonya, l'hem titulada “La banda més gran del rock català”, tal com hauria fet una publicació anglesa de referència si al cap de deu anys de separar-se haguessin tornat els Rolling Stones als escenaris per oferir una gira multitudinària.
Però tornem a la maqueta. Fins ara no havien volgut sentir a parlar de cap reedició d’aquella gravació mítica, tot i que molts fans els ho demanaven. El miler de còpies originals eren fins ara l’únic testimoni primigeni de cançons com “L’Empordà” (rescatada de Copacabana), “El boig de la ciutat”, “L’Estació de França” o “Bloquejats”. Rock’n’roll gironí en estat pur.
Però aquest estiu, després de sentir la maqueta a tot volum des de casa, mentre editava l’Enderrock, em vaig emocionar i no vaig poder resistir la temptació de trucar al guitarrista Josep Thió –el més reticent a la gravació– i al cantant Gerard Quintana. Els vaig convèncer de la importància simbòlica que tenia aquella gravació, i Thió hi va accedir amb una condició: s’havia de preservar el disseny i el format original del casset. Dit i fet!
Recordo el primer cop que vaig escoltar la maqueta. Era redactor becari d’El Punt Diari (llavors l’ara El Punt Avui es deia així), i quan anava a Girona tots els companys de redacció tenien aquella cinta. Me la posaven al cotxe quan anàvem a cobrir algun esdeveniment –com la vegada que Jordi Serrat em va insistir que eren la banda del moment– i estaven convençuts que darrere aquells peluts hi havia tanta energia com la que va moure un grup de periodistes a muntar un diari. Uns periodistes dels quals –per citar només dos noms– un d’ells és ara l’alcalde de Girona (Carles Puigdemont) i un altre és responsable de la programació del teatre de Roses (Enric Matarrodona).
He de dir que la maqueta de Sopa de Cabra, però, em va arribar a les mans fruit d’un regal. Va ser Jordi Tenas, responsable durant una bona colla d’anys del programa de rock en català a Catalunya Ràdio Catacrac (antecessor de l’actual Sona 9 a iCat fm), i que aquest estiu ha dirigit i presentat el programa Blog obert, a la mateixa emissora. Un bon dia, mentre feia neteja de l’armari de redacció, em va donar aquesta preuada maqueta –juntament amb altres incunables– i recordo que em va dir: “Suposo que a les teves mans en treuràs més profit”. Moltes gràcies, Jordi!
.gif)
