Només cal fer una ullada a les darreres notícies d'aquest mateix portal (o visitar el quiosc aquest cap de setmana) per comprovar que hem tornat de vacances i tenim als 'Sopa fins a la sopa' (demanem disculpes per citar la frase menys original i més repetida les últimes jornades, però és l'expressió més precisa per definir els esdeveniments).
Per als nascuts a la meitat de la dècada dels 80, llegir que el grup commemora els 25 anys del seu naixement ens sembla tota una vida: quan aquests senyors lluïen armilles rockeres sobre els escenaris per primera vegada, nosaltres estàvem enganxats als bolquers. Possiblement per això les cançons del disc Nou (Música Global, 1998) són les que ens van servir per generar una connexió amb Sopa de Cabra –més enllà d'aquelles cançons que ja no són del grup sinó que són part de la nostra cultura popular (parlem de "L'Empordà" com a gran exemple d'aquest fenomen, de la mateixa manera que "Boig per tu" ja no és només una cançó de Sau o "Bon dia" és alguna cosa més que un tema d'Els Pets)–. Els nascuts després del boom del rock català també vam furgar per destriar dins una extensa discografia i descobrir perles com Ben endins (Salseta Discos, 1991). Els d'aquesta generació també vam enganxar-los en directe, en plena adolescència i vivint la seva retirada.
I qui ho hauria de dir que després de 10 anys fora del circuit, Sopa de Cabra tornarien a la pista i ho farien d'una manera estel·lar. I és que la nostàlgia és la paraula clau per mirar d'entendre una successió d'esdeveniments que ens han deixat a tots bocabadats. Aquestes línies no pretenen jutjar estratègies de màrqueting ni futurs incerts, sinó mostrar encerts en aquesta aventura.
Per començar, lloar l'encert d'haver decidit fitxar Xarim Aresté (ànima de Very Pomelo) per acompanyar la banda; un brillant guitarrista que serà un bon cop de mà per al grup. També motiva saber que Lluís Danés s'encarreguarà de la direcció escènica d'aquests concerts, i que els convertirà en un espectacle que esperem fascinant (només cal recordar aquell Tranuites per saber que el maresmenc, quan vol, sap el que es fa). Aquestes decisions signifiquen que els de Girona saben que no n'hi ha prou de tornar-se a enfilar a l'escenari, i ens fan intuir que estan pencant perquè aquestes 7 estones amb el públic siguin màgiques: perquè qui vagi al concert (els més grans disposats a rejovenir-se i els joves per treure's l'espina) en surti entusiasmat gràcies a un grapat de bones cançons. Perquè al cap i a la fi, sempre es tracta de cançons.
Avís per a navegants: els que no resisteixen els karaokes gegants, que estripin les seves entrades o les regalin als seus enemics. Aquests concerts prometen ser un veritable karaoke on el públic serà també el gran protagonista.
.gif)
