Qui li anava a dir al príncep de les tenebres que els seus gemecs encendrien la passió dels millors balladors de swing i lindyhop de la ciutat. Va succeir la nit del 31 d’agost de 2011 a la sala Apolo de Barcelona. L’Avinguda del Paral·lel semblava reviure l’enfebrida era del jazz que va allotjar durant els bojos anys vint de la passada centúria.
Joves i no tan joves feien cua a les portes de l’històric local per no pedre’s un espectacle únic que reunia tres generacions de jazz del país, a l’entorn d’un creador que, com a mínim, havia canviat quatre vegades el curs de la història musical d’Occident. Al capdavant, un mestre de cerimònies expert en inocular el verí del jazz a ànimes innocents i lliures de pecat.
Des del primer esclat, la relectura d’aquells acords tonals, modals, funcionals i cromàtics va exhibir el segell d’uns arranjadors inspirats per la malèfica gràcia de l’autor original. Va ser una sessió reveladora i autèntica, genuïna i exclusiva que per sort quedarà documentada en una galeta digital que escamparà la seva dolçor a través d’una publicació del ram. Així quedarà constància d’aquell dia en el que diable va aprendre a ballar swing.
Joves i no tan joves feien cua a les portes de l’històric local per no pedre’s un espectacle únic que reunia tres generacions de jazz del país, a l’entorn d’un creador que, com a mínim, havia canviat quatre vegades el curs de la història musical d’Occident. Al capdavant, un mestre de cerimònies expert en inocular el verí del jazz a ànimes innocents i lliures de pecat.
Des del primer esclat, la relectura d’aquells acords tonals, modals, funcionals i cromàtics va exhibir el segell d’uns arranjadors inspirats per la malèfica gràcia de l’autor original. Va ser una sessió reveladora i autèntica, genuïna i exclusiva que per sort quedarà documentada en una galeta digital que escamparà la seva dolçor a través d’una publicació del ram. Així quedarà constància d’aquell dia en el que diable va aprendre a ballar swing.
.gif)
