La revista Enderrock del mes de setembre presenta un número especial dedicat al retorn de Sopa de Cabra. No podia ser d’una altra manera: no passa cada dia que una de les bandes històriques del rock en català decideix tornar als escenaris i que el que inicialment havia de ser un únic concert acaba convertint-se en una gira arreu dels Països Catalans. Sopa ha fet un cop de puny sobre la taula demostrant que el rock no ha mort i que la memòria musical del país està ben viva. El grup de rock més important de la música catalana torna per reescriure un dels capítols més efervescents de la nostra història cultural, i a més ho fa aportant nou sentit a unes cançons que ja formen part de l’imaginari col·lectiu. Què passarà a partir d’ara és un enigma que depèn exclusivament de Sopa de Cabra, que hauran de decidir el seu camí. El que és ben clar és que, com sempre, el grup de Gerard Quintana i Josep Thió seguirà a l’ull de l’huracà, tant si torna definitivament als escenaris com si plega veles. De fet, ara ja són els mateixos músics els que poden reinventar el seu futur cada dia que passa.
El retorn de Sopa de Cabra s’esdevé en un moment especialment difícil per al sector musical, en què la crisi econòmica ha fet estralls, però en el qual comencen a visualitzar-se algunes llums al final del túnel. L’Anuari de la Música 2011 del Grup Enderrock, coeditat amb el suport de l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers Professionals de Catalunya (ARC), assenyalava algunes dades significatives pel que fa la indústria musical: les companyies discogràfiques catalanes han frenat el descens dels darrers cinc anys i el 2010 van créixer un 4,2% en facturació, gràcies sobretot a l’esclat de les bandes del nou pop en català. Vuit discos catalans van vendre més de 30.000 còpies, dos dels quals eren en català (El Disc de la Marató de TV3 i Manel, seguits d’Els Amics de les Arts i Maria del Mar Bonet). Al mateix temps, les edicions en CD i DVD en català van augmentar un 10% respecte al 2009, i van assolir un rècord històric de 591 referències. Però no totes les dades són tan positives. L’Anuari també posa de manifest que, per primera vegada des de l’inici de la crisi, la música en directe s’ha vist afectada per la conjuntura. La indústria de la música en viu va perdre el 30,2% dels ingressos des de l’any 2008, i també va caure la xifra d’espectadors en un 20,4%. Tot i això, L’Anuari de la Música es referma en la idea que Catalunya és un país de festivals, ja que l’anàlisi sobre els trenta principals festivals de pop-rock demostra que el públic va créixer un 11,2%, fins als 1,2 milions d’espectadors, durant l’any passat.
Hi ha, però, un corrent de fons que assenyala un bon futur per a la música del país: les xifres indiquen un potent creixement del 100% dels consumidors de música en català en els darrers tres anys, fins al 10%. Les comarques metropolitanes escolten més música, mentre que a la Catalunya rural van més a concerts. I es manté estable l’11% de melòmans que segueixen comprant música en una botiga de discos. Es constata que malgrat la crisi i les retallades en el sector cultural, la música del país és ben viva i gaudeix de més projecció que mai. Que Sopa de Cabra torni amb força, sigui capaç d’omplir tres dies consecutius el Palau Sant Jordi i generi expectatives arreu on actua no és un exercici de nostàlgia; és la constatació que la realitat cultural del pop-rock en català ha arrelat entre els catalans, i que s’ha de jugar a favor d’un espai musical on han de conviure els clàssics amb les noves apostes d’èxit. La cultura catalana ja és prou madura per no haver de matar sempre el pare cada cop que sorgeix una generació musical i necessita nous valors per justificar-se. Per saber qui ets, escolta el paisatge d’on véns.
.gif)
