La iaia van ser els protagonistes de la portada de l'Enderrock d'agost. Vam entrevistar-los (i remullar-los) a Vic per parlar del nou disc (que la setmana vinent arriba a les botigues): aleshores només havíem sentit alguns temes, sense masteritzar, del que seria aquest nou disc. Va ser més una conversa de sobretaula que una entrevista, un dinar d'avantmatx amb macarrons on vam repassar el seu pas pel Sona 9, unes postres per discutir sobre l'existència d'un panorama musical català, unes coques de la iaia per anar revisant el disc que tot just havien gravat amb Paco Loco a la CasaMurada...
Tot parlant de les noves cançons, l'Ernest Crusats i en Jordi Casadesús es van entestar a remarcar que La iaia s'havia enfosquit, que el nou disc sonava diferent. Era difícil de creure, la memòria era d'una iaia sense bastó ni pressa, alegre i sorneguera. Com aquella que fa un any van interpretar als acústics d'iCat fm, en una de les múltiples proves de la gimcana musical del Sona 9.
Divendres passat van estrenar les noves cançons i vam comprovar que sí, que ha arribat l'era del canvi. L'essència continua sent la mateixa, però La iaia ha canviat. Han enregistrat el seu hit de nou, i només cal sentir la versió de la maqueta i la del seu primer disc –Les ralles del banyador (Música Global, 2011)– per veure cap on van els nous trets. Han madurat, sonen més contundents, haver recorregut desenes d'escenaris aquest estiu els ha servit per agafar-se confiança els uns als altres i treure més profit que mai de les seves virtuts. Són els mateixos, però són molt diferents.
Si voleu comprovar-ho, estigueu atents, perquè l'Enderrock d'octubre ve amb una sorpresa. D'aquí a pocs dies ja hi haurà un clip rondant per la xarxa, i ben aviat un CD girant a la vostra minicadena. Sigui com sigui, servidora ho segueix tenint molt clar: jo (encara) vull ser la meva iaia.
.gif)
