La dona dels mil projectes

Núria Feliu és de Sants i viu a Sants. Ho sap tothom i és profecia. El balcó de casa seva passaria per ser un entre tants si no fos que l’engalanen una bandera del Barça i una senyera estelada. I és que aquestes són les essències de Feliu: Catalunya, Sants i el Barça.

Provinent d’una família treballadora amb inquietuds culturals, des de ben joveneta es va veure partícip de diferents expressions de la cultura popular: teatre, música, ball… La salvaguarda i transmissió d’aquest patrimoni immaterial ha estat una altra de les constants de la seva carrera. Als seus discos, Núria Feliu ha obert molts camins. Va ser la primera veu en català del jazz, va incorporar Tete Montoliu al moviment de la Cançó, va cantar temes de pel·lícules, va recuperar els cuplets, va ensenyar els boleros… sempre en català i sense descuidar altres camins per on també ha discorregut, com les cançons tradicionals o la reivindicació dels poetes.

Fa uns anys va decidir no cantar més. Però la seva feina de divulgació cultural continua. Recita les lletres d’algunes de les sardanes més conegudes en un espectacle que ha quedat recollit en un llibre-CD. Coneix pam a pam els Països Catalans i és habitual veure-la i sentir-la als Casals catalans d’arreu del món. Tot celebrant mig segle de trajectòria artística, setanta anys a l’esquena i la poesia a flor de llavi, Núria Feliu continua tenint un sol gran projecte: omplir amb la seva activitat alguna de les mancances que encara té la cultura catalana d’avui. I com a dona, tenaç i lluitadora, se’n surt.