Treballant en una revista musical catalana no ens farem milionaris, però podem anar fent coneixences i aprenentatges prou variadets. En un moment estàs admirant els Gipsy Kings, i al cap de cinc minuts et trobes endinsant-se en l’il·luminat món pujolsià.
A Francesc Pujols sempre l’he observat des d’una distància prudent. No sé si va ser un bon filòsof. No apareix en els bons manuals de filosofia. I en els dolents, em sembla que tampoc. Però sembla que tenia almenys un requisit indispensable per ser un pensador com cal: el sentit de l’humor. També cal dir que una sèrie de persones que considero de criteri confiable (Donat Putx, Roger Mas, Carles Belda) han esmerçat hores de lectura i de feina en la seva obra. I si una editorial com Quaderns Crema va decidir-se a editar en llibre els articles de l’habitant de la Torre de les Hores, per mi ja està tot dit.
Treballant en una revista musical catalana no ens farem milionaris. Ara, si algun dia ho tenim tot pagat, tampoc no en tindrem cap necessitat. En qualsevol cas, Francesc Pujols serà un dels protagonistes del proper número de Sons de la Mediterrània. Seguirem informant.
.gif)
