Trobar la gallina dels ous d’or en la música és gairebé impossible. I menys fer-ho amb premeditació i alevosia. Per al grup Els Catarres, la cançó “Jenifer” ha estat una troballa de valor semblant a un veta d’or. Un èxit d’estiu potser es fabrica, segurament amb escuma i gust de malta té una major i més fàcil acceptació, però la feina de picapedrer dels d’Aiguafreda ha estat inigualable.
La cançó té una tonada fàcil, i uns versos fàcilment identificables i sorgits gairebé de l’imaginari popular. Però, què és una cançó pop? “La vaca lletera” també és una cançó popular, gairebé tothom la sap i forma part del nostre imaginari col·lectiu. En tres minuts pots fabricar una cançoneta... però quantes s’acaben convertint gràcies al boca-orella o al clic-a-clic en un fenomen de masses?
El dia que punxàvem la cançó “Jenifer” d’Els Catarres al Sona 9 ja ens vam adonar parlant amb el tècnic de so que aquell tema tenia alguna cosa d'especial. S’enganxava de mala manera i tenia un punt d’ironia que la feia singular. La ràdio –i internet– continua sent el canal més ràpid per difondre cançons, explicar qui hi ha al darrere i convertir uns versos i melodies en un substrat assimilable per a tothom.
Ha passat amb Els Catarres que ara, amb la portada que els hem dedicat a Enderrock, expliquen que trauran un primer disc i que tenen més cançons que val la pena escoltar. No hi busqueu més “Jènifers”, les seves històries parlen del mercat a la plaça del seu poble (”La noia de la plaça”) i d’altres cançons quotidianes convertides en cançons per començar de nou i recuperar els somnis (“La barba” o “Instants de complaença”).
La seva és una fórmula original –guitarra, contrabaix i acordió– per fabricar cançons populars. La clau és en la identitat.
.gif)
