El sempre brillant Albert Lloreta agafa la càmera i servidora el full carregat d'interrogants. És divendres a la tarda i ens obren les portes de casa, al carrer Sagunt: el que ha estat, és i serà el seu cau. Queden pocs dies per al seu cinquè concert al Palau de la Música Catalana: l'endemà aturaran màquines (potser no dins el cau, però sí davant els nostres ulls). Un a un, cadascun dels membres de la família s'asseu per explorar i compartir (per enèsima vegada) petits fragments de la seva llarga història.
El resultat són 27 minuts on es perfila la definició de l'autòcton com a estil, es recorda l'Esteve, es reviu el seu directe i també es dibuixa la silueta d'unes "Muntanyes Russes". El conte d'uns protagonistes que el 2014 bufaran 40 espelmes, les dels anys que fa que existeixen com a conjunt. Molts anys de sardanes còsmiques, lligues blaugranes, ones laietanes, carregar instruments... i fer moltes i bones cançons.
Un fragment de tot això ho trobareu al documental La Dharma, una emoció, menys de 30 minuts d'entrevistes que acompanyen una altra joia, el concert enregistrat en directe al Mercat de les Flors el 22 de febrer del 1986, la darrera mostra audiovisual del directe de la Dharma amb Esteve Fortuny. Tot plegat, amb el número de desembre de l'Enderrock. Que ningú ho dubti: La Dharma és una emoció.
Aquí teniu la versió oficial dels fets, i allà la versió menys moderna.
.gif)
