"La reforma és una involució"

ENDERROCK: El Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, afirma que la reforma del CoNCA busca solventar la manca d'operativitat i eficiència del sector cultural públic. El CoNCA és un organisme poc eficient?
MANEL CAMP: En els seus tres anys d'història el CoNCA ha fet molta feina. El mandat del Parlament de Catalunya era crear un ens en la línia del que existeix en països com el Canadà o la Gran Bretanya, que s'encarregués de gestionar els diners públics dedicats al món de l'art i la creació de forma independent dels governs, sense estar sotmès a dinàmiques partidistes. En el poc temps que ha pogut treballar, el CoNCA ha reorganitzat els ajuts a la cultura, ha creat comissions que han escoltat cas per cas cadascun dels peticionaris, i tot plegat s'ha fet de manera transparent i molt tècnica, sense que cap dels onze membres del consell plenari pogués influir sobre a qui es donava o no una subvenció. En aquest sentit, creiem que la reforma que proposa la Llei Omnibus [Llei de Reforma Administrativa] buida totalment de contingut l'organisme i traeix la seva filosofia inicial. Els ajuts tornaran a dependre directament de la Conselleria. Ho veiem com una involució.

EDR: La reforma que afecta al CoNCA, però, encara s'està tramitant al Parlament. No és precipitada la decisió de dimitir en ple debat sobre la llei?
M.C: La voluntat de diàleg per part del CoNCA ha existit des del primer moment, però l'actual govern no ha estat gens receptiu a les nostres propostes. Amb l'anterior executiu hi havia reunions periòdiques, cosa que amb l'actual conselleria no ha passat. Creiem que la decisió que hem pres contribuirà a visualitzar en l'opinió pública una situació que està molt encallada. És cert que la llei encara està en tràmit, però l'aritmètica parlamentària no pronostica que la filosofia inicial del CoNCA es respecti: tot el contrari. No tenia sentit seguir manteint una poltrona durant més temps perquè sí. Aquest no és el Consell de les Arts que volia el sector ni el que demanava la plataforma que, ja fa uns anys, va impulsar la seva creació. Una plataforma de qual, per cert, va formar part activament l'actual conseller de Cultura.

EDR: Amb el model vigent, però, el CoNCA no gestiona la totalitat dels ajuts, sinó que n'hi ha molts que depenen directament de la Conselleria o de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). Fa l'efece que, més que gestionar els ajuts a la Cultura, el CoNCA fos una "repartidora" més. No és més lògic, en temps de crisi, recentralitzar les ajudes i racionalitzar-les?
M.C: Crear una finestreta única que centralitzi els ajuts ho veiem positiu. El que passa és que l'actual reforma tampoc no ho preveu, perquè d'aquesta suposada 'finestreta única' no en formarà part l'ICIC, que gestiona un volum molt important d'ajudes. El CoNCA, en canvi, ha tingut des del primer moment rebaixes molt substancials a tots els nivells. Hem estat els primers a ser sensibles amb la situació de crisi. Potser el conseller creu que és un excés que hi hagi onze membres per a onze categories artístiques diferents: és una opinió respectable, tot i que no la comparteixo. Però vendre el discurs que el CoNCA és un organisme molt car no fa justícia a la realitat. Perquè al final les subvencions a la cultura hi seran igualment.

EDR: Hi seran, aquestes ajudes? Hi ha qui diu que, en temps de crisi, hi ha coses més prioritàries que la cultura...
M.C: Per força n'hi seguirà havent. Una altra cosa és l'enfocament que tindran aquests ajuts i qui prendrà les decisions. Sembla que la Conselleria actual vol prioritzar la creació artística que acaba repercutint en el mercat. Però hi ha molta creació que mai serà indústria, que era precisament la que el CoNCA protegia i potenciava. No crec que la reforma que s'està impulsant ho tingui en compte. És una tendència general, que no afecta només a la Conselleria: la majoria d'ajuts que atorguen entitats com l'AIE o la SGAE van en aquesta línia i acaben reforçant grans produccions que ja són conegudes i que ja funcionen. En part és comprensible que es faci, perquè són productes que donen prestigi i projecció internacional. Però ¿té sentit donar-hi suport i, en canvi, no apostar per les noves fornades de gent jove que potser d'entrada no generaran indústria? Si acabem potenciant productes basant-nos només a la seva rendibilitat estarem fent mal al panorama cultural perquè a llarg termini enfonsarem la creativitat.

EDR: Hi ha la sensació que la música sempre ha estat infrarepresentada al CoNCA. De fet, la teva incorporació al consell va ser posterior a la creació de l'organisme i d'alguna manera va venir a corregir aquest greuge.
M.C: És cert que a la gent de la música ens va fer mal que, en un primer moment, havent-hi persones al Consell del món del cinema o del teatre, no hi figurés ningú del sector musical. Cal dir, però, que la nostra tasca no era com a representants d'un sector concret, sinó que era interdisciplinària. El problema de la música és que la majoria d'ajuts els gestiona l'ICIC. Per tant, un cop més s'entén que els responasbles polítics volem potenciar només el que acaba generant negoci. Al CoNCA la música disposava d'una petita parcel·la que es podia dedicar a projectes de creació.

EDR: Parles del CoNCA en passat, però la reforma de la llei preveu que l'organisme segueixi existint en el marc del Departament de Cultura, si bé amb altres atribucions. Quin futur tindrà?
M.C: El que hi haurà ara no tindrà res a veure amb el CoNCA que havíem projectat des del sector. Però estic segur que, d'aquí a pocs anys, hi haurà un nou CoNCA que reprendrà la filosofia del que havíem previst. Cal ser conscients que a nivell internacional aquest és el model que funciona, i pensem que s'acabarà imposant. És una fórmula vàlida que va en la línia de despolititzar aspectes com la cultura o l'educació, que no pot ser que canviïn d'enfocament cada quatre anys, depenent dels gestors de torn.