Divendres passat al Teatre Coliseum de Barcelona, Sílvia Pérez Cruz dedicava un concert (com ho havia fet la nit anterior també a Girona) a la memòria del seu pare Càstor Pérez, que va morir el 10 de novembre de 2010 i el mateix dia 11 hauria fet 56 anys.
El concert, que s'emmarcava en el 43è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, va començar amb Sílvia Pérez Cruz interpretant "Veinte años" acompanyada a l'escenari pel contrabaixista Miquel Àngel Cordero. La cantant va introduir a la cançó uns versos que deien: 'sovint somnio que tornes al meu costat/ que m'agafes les mans/ i les omples d'immensitat'. Era la manera d'introduir un concert únic, on va cantar algunes de les cançons que apareixeran al seu primer disc com a compositora, com la cançó "11 de novembre", on recorda les seves 'sobretaules d'una taverna antiga i eterna'.
Raül Fernández Refree va aparèixer a la tercera cançó i es va quedar a l'escenari bona part del concert. "Menuda" (de Serrat) va ser una de les cançons del projecte Immigrasons que van interpretar junts, com també "Corrandes d'exili" (musicació de Lluís Llach del poema de Pere IV), moment en què Pérez Cruz va recordar com "el meu pare quan la va sentir em va dir: 'avui sí que m'has fet plorar'".
Els moments més emotius de la nit van ser quan va interpretar, d'una banda, "Pare meu", sobre un poema de Maria Cabrera, que prenia molt de sentit des dels primers versos 'Pare meu que ja no ets al poble...' i arribava a la culminació i al plany profund amb el seu 'mai'. I d'altra banda, una bellíssima melodia cantada en portuguès escrita a quatre mans amb la seva germana un mes després de la mort del seu pare recordant-lo, i, sobretot, "El gallo rojo" amb tots el músics a l'escenari (el guitarrista Mario Mas, la violinista Olvido Lanza...) més la macroformació de percussió Coetus. Impressionant l'efecte de lluita entre el gall negre i el gall roig a base de percussions i el cant com un crit valent de Pérez Cruz: 'Que desencanto/ si borrara el viento lo que yo canto'.
De la puresa que encisa cada cop que canta "Alfonsina y el mar", Sílvia Pérez Cruz va explicar que és una cançó que li va ensenyar el seu pare als vuit anys i que se'n va enamorar i ja la considera seva des d'aleshores. Va alternar cançons de dolor profund com aquesta amb cançons no menys profundes però més esperançadores com "Cucurrucucú" –transformada en havanera i dedicada en directe a dues persones properes de la cantant que feien anys aquell dia: Eva i Laia– o "Luz que brillas".
I hi va haver sorpresa als bisos, quan va sortir a l'escenari Toti Soler per interpretar amb ella "He mirat aquesta terra" (musicació del poema de Salvador Espriu). Sílvia Pérez Cruz va cloure el recital amb la cançó que va cantar a l'homenatge a Núria Feliu al Liceu, l'havanera escrita pels seus pares (música de Càstor Pérez i lletra de Glòria Cruz) "Vestida de nit".
Per tancar el cercle, us deixem la interpretació de la primera cançó del recital, "Veinte años", aquí amb el mateix Càstor Pérez i Sílvia Pérez Cruz al Casinet de Palafrugell:
I la cançó estrella de la nit: "El gallo rojo":
.gif)
