"Ja no sap greu": "És la superació de qualsevol cosa. És una lletra molt oberta que me l'aplico per moltes coses que he viscut de manera infernal, que has perdonat algú i et sents lliure. Ho has superat i et sents bé. Positivitat. Parteix d'experiències personals. És un mica com 'Happy Nothing', però amb una nova història. M'agrada escriure de manera oberta, sense incidir en una cosa específica".
"Sóc fill de la meva mare": "Alguns li dirien Déu, és una forma de més enllà. Ser fill de Déu, de l'univers o com qualsevol persona l'interpreta. Escric per mi però penso que també ho compartiré. Per això hi ha l'obertura, la pregunta sobre el més enllà que m'ha parit. Més que l'enllà de Minnessota, és expandir el concepte de mare. És amb un ritme de sardana...".
"Com li agrada": "Està basada en experiències que relativitzo. Amb la mort o amb l'estimar molt, s'eclipsa l'eternitat. És una relativitat negra i fosca. És una cançó d'amor per a l'amor. Hi utilitzo energies que m'han passat, tot el que puc haver sentit".
"La cara dels trons": "En aquesta cançó el bolígraf anava bastant sol, hi ha poc pensament, però al final veig que a pesar de com estigui d'aixafat i que tot se'n vagi a la merda, és una altra cançó d'esperança. Hi ha mitjans per sentir-se bé. Les metàfores fortes, com els trons, em surten així. És com les persones, fan por: tanta bona cara i serioses, i en realitat tan febles i macos que són. És dir: Ei, no passa res! M'agrada molt la frase de l'enveja avorrida i desesperada".
"Estem escoltant": "Musicalment va sortir a raig, com han sortit totes. La lletra l'he manipulat una mica. És la reafirmació estimosa del fet de fluir, en lloc de governar-nos, arriscant per sentir. No podem dissenyar... estic molt 'love song' (somriu) i estic solter, però és com si estigués penjat en un núvol d'estima. Tenia una gran necessitat de formar part del meu entorn".
"Preuat i preuada": "Vaig llegir un poema i no sabia què volia dir 'preuat', i quan en vaig saber el significat em va venir al cap aquesta lletra sobre les coses que realment valen a la vida, que són poques. Tan distrets que anem, i just a sota hi tenim joies amagades. Els pinto com uns personatges, Preuat i Preuada. Estic provant. Són superdecents, però no els veus allà on el ganivet talla i la juntura no es veu. Els he vist com un rei o una reina. Em feia gràcia, no té un gran supersentit, una definició d'un cuelgue controlat".
"M'estàs fallant": "No és cap a mi mateix, però potser en uns mesos o un any ho veig diferent... Parla de qualsevol cosa que ens pugui aturar: dubtes, por, pensar massa les coses. Dir que m'estàs fallant és una manera de dir que estic guanyant i ens estem ensopint. Hi ha una mica d'aire de tribu, quan parlo en plural: 'T'estem ballant, t'estem matant'... També és una cançó que diu: 'Mecagumdéu, xafem-ho tot! Desinhibim-nos!".
"No és fàcil a dir": "És un poema bastant sentit de coses o una pintura on poses paraules. Un està avesat a la seducció, en un món consumidor. La mare que ho va parir tot m'estima més que 'el seductor' (la televisió, el pentinat..., totes les coses que adquirim per tapar forats). La cançó vol transcendir, un altre cop és d'afirmació, positivitat".
"Guapa pocasolta": "'...els ventricles del teu cor esquitxen sang i tot es mou...' He de dir que a la sonoritat, com que canto en català, potser encara hi he d'arreglar algunes erres i coses, però per mi és l'avantatge que m'entenguin... Tenir la paraula i la sensació és una experiència gratificant".
"La santa collons": "És com una capseta de joguina. I el mateix rotllo. A pesar que tothom parli de crisi i que hi ha molts canvis, amb els nostres propis collons (o ovaris: prefereixo l'anatomia femenina, que els tios estem molt més espantats) ens en podem sortir. La veig com un himne de 'mecagumdéu, no passa res, guanyarem. El poder el tenim nosaltres'. Ho pinto com que arriba la Santa Collons, una deessa, que ha vingut a ajudar-nos".
.gif)
