És molt gratificant veure els amics pendents de la sortida del nou disc d'Els Amics de les Arts. És agradable sentir els parents cantussejar Manel. És divertit veure Pujol recitar Els Catarres. És un goig comprovar que La Pegatina omple de públic els seus concerts i celebrem que Obrint Pas segueixi petant-la.
Però no ens quedem atrapats en aquestes bonanoves, perquè és feina de tots aconseguir que tots aquests espectadors segueixin tibant el fil (i Els Fils de Raydibaum, perquè Sempre queda un fil, que canta Lluís Llach). Un fil que els ha de portar a desenes de propostes tan bones i interessants com ho són aquestes.
Perquè el país és petit però les propostes musicals són molt més riques i variades del que imaginem. A més, no és tan difícil estar al dia: només cal trobar una bona sala, un espai d'aquells on un programador melòman es trenqui el cap per portar-nos ben a prop propostes riques i variades. Sales com el Cafè Slàvia de les Borges Blanques, les Cases de la Música (la Stroika de Manresa, La Mirona de Salt, La Salamandra de l'Hospitalet o el Clap de Mataró), l'Ateneu de Banyoles o el Teatre Ca l'Eril. Espais però també cicles com el Fem Ateneu d'Arenys, el sempre brillant BarnaSants, les Músiques a Cau d'Orella de Calaf, l'A Viva Veu o el Tradicionàrius (per citar-ne només alguns). Espais d'aquells on pots acostar-t'hi i deixar-te seduir per la música en directe.
Despertem la curiositat, traiem-nos la cera de les orelles i que se'ns cansin els timpans de tanta bona música. És feina de tots, perquè tots som públic.
.gif)
