Acords i desacords

Acabem l’any, perquè tot s’acaba, amb un devessall de guitarres a l’aparador; un instrument que de manera simbòlica va endollar el jazz als temps moderns a través del corrent elèctric.

De la velocitat dels electrons hem passat al vertigen dels bytes, i mentre el món es precipita qui sap cap on, les cordes d’aquest instrument amb cos de dona i vida de llegenda apleguen els acords i els desacords d’una realitat desafinada. Acords com els dels bocabadats que omplen teatres, palaus i auditoris per admirar la fragilitat d’una donzella a la cort del jazz. Beneïda popularitat que encén però el pilot vermell dels desacords entre aquells que porten anys en la brega i no fan més que palpar-se per
a constatar que no són invisibles.

Uns acords que també es manifesten unànimes davant l’excel·lència dels cadets del jazz formats a les acadèmies més preparades. Aspirants a la reialesa de la creació que s’enfronten al desacord d’una ciutat i un país que només entén d’i+d quan es tracta d’impulsar la ignorància destralera.

Acords entre els clubs, programadors, festivals, discogràfiques, músics i escoles que segueixen proveint-nos del millor que tenen al sarró, mentre ells s’han de conformar amb les engrunes. Acords que són de vida o mort per expressar el més rotund dels desacords davant els que es pensen que la cultura és un valor prescindible en aquest temps de retallades. acord infinit en record de Paul Motian, el bateria de la finezza. I acord, de tot cor, en el desig a tothom d’un bon any 2012 i un encara millor bon Jaç.