Per a la portada del nou número de Sons de la Mediterrània hem triat un model que no es mou ni es queixa, tot i que fuma: Sant Rorro, el patró dels borratxos, que a més de presidir la barra del CAT va protagonitzar ja fa uns quants anys un videoclip. I bona part de l’interior de la revista l’hem dedicat al Tradicionàrius, un festival de folk amb molta entranya i poca façana que a partir del proper divendres celebrarà la seva vint-i-cinquena edició.
El periodista que més deu haver trepitjat el CAT de tot el món mundial, Ferran Riera, ha repassat la història del festival des del primer any, el 1988 al bar del Centre Cívic L'Artesà de Gràcia, fins a l'últim.
I també ens hem preguntat quin Tradicionàrius volem. Per això hem recollit deu opinions de tots els colors al voltant d’aquest festival de referència. N’hi ha de compromeses (Jordi Fàbregas), de romàntiques (Jordi Roura), de poètiques (Xavier Baró), de resistents (Francesca Marí), de trencadores (Marc Egea), de quirúrgiques (Josep Vicent Frechina), de rumberes (Martí Marfà), d’utòpiques (Francesc Marimon), d’esperançadores (Anaís Falcó) i de tavernàries (Carles Belda). Pel que fa a mi, ja vaig explicar com m’agradaria que fos el Tradicionàrius fa uns quants mesos en el primer article d’aquesta sèrie.
Felicitats, estem d'aniversari, a pesar que els grans focus segueixin apuntant a altres escenaris més llustrosos.I també ens hem preguntat quin Tradicionàrius volem. Per això hem recollit deu opinions de tots els colors al voltant d’aquest festival de referència. N’hi ha de compromeses (Jordi Fàbregas), de romàntiques (Jordi Roura), de poètiques (Xavier Baró), de resistents (Francesca Marí), de trencadores (Marc Egea), de quirúrgiques (Josep Vicent Frechina), de rumberes (Martí Marfà), d’utòpiques (Francesc Marimon), d’esperançadores (Anaís Falcó) i de tavernàries (Carles Belda). Pel que fa a mi, ja vaig explicar com m’agradaria que fos el Tradicionàrius fa uns quants mesos en el primer article d’aquesta sèrie.
.gif)
