No hi ha crisi (creativa)

El titular d’aquest editorial podria semblar una provocació, sobretot si tenim en compte el calvari pel qual estan passant gran part dels treballadors i empreses d’aquest país. El sector de la música passa per moments molt difícils i ha de fer front no només a la crisi estructural que travessa des de fa anys, sinó també a una política de retallades públiques de la qual la cultura no s’està escapant. Però potser pel fet que és en els temps més difícils quan s’aguditza l’enginy creatiu i el talent, el cas és que l’any que tot just acabem de tancar ens deixa una de les collites més fructíferes, interessants, diverses i destacables de la dècada en l’aspecte musical. Per aquest motiu –més enllà del rànquing que elabora la crítica i de les votacions populars als Premis Enderrock– enguany hem cregut oportú no cenyir-nos a una selecció tancada, sinó obrir-nos a una àmplia tria dels treballs del 2011 que els nostres periodistes han considerat més recomanables.

D’aquesta vitalitat creativa en deixa constància la llista dels guanyadors els Premis Enderrock 2012 de la crítica, que publiquem en aquest número de la revista. I si tradicionalment Enderrock havia aprofitat el primer número de l’any per fer una repassada al millor que havien donat de si els 365 dies anteriors elaborant una selecció dels 25 millors discos, enguany per fer justícia a l’intens cabal creatiu de la música del país hem decidit duplicar el nostre àmbit d’acció. El que trobareu a les pàgines de la revista és una completa guia dels 50 discos imprescindibles de la música catalana del 2011, aquells que tot bon melòman hauria de tenir en compte a l’hora de confeccionar la seva discoteca. Immersos com estem en el maremàgnum informatiu de l’actualitat, des d’Enderrock hem cregut convenient seguir fidels a la nostra feina prescriptora i destriar el gra de la palla, per oferir-vos una tria elaborada i signada pels periodistes que dia a dia fan possible la revista, sens dubte les orelles més atentes del país.

Els Premis Enderrock 2012 –els guardons anuals de la música catalana– reconeixen un altre cop el magnífic moment que travessa el nou pop català. El millor disc de l’any segons la crítica és 10 milles per veure una bona armadura (DiscMedi/Warner), de Manel. Per la seva banda, Antònia Font rep el reconeixement de millor artista del 2011, un guardó que valora no només el seu darrer disc, Lamparetes (DiscMedi/Blau), sinó tota una trajectòria artística que els ha convertit en referents de la nova escena. Al mateix temps, els Premis Enderrock també miren entre els grups emergents, i reconeixen La Iaia com el millor artista revelació, un grup sorgit del planter del Sona 9 que amb el seu disc Les ratlles del banyador (Música Global) demostra que tindrà moltes coses a dir en el panorama del pop-folk durant els propers anys. Els guardons es completen amb el millor disc de cançó d’autor, que s’ha endut el crooner punk Joan Colomo per Producto Interior Bruto. Vol. 1 (BCore Disc), i el millor disc de folk i noves músiques, que ha recaigut en Carles Dénia pel seu treball El paradís de les paraules (Comboi Records). El millor disc català en altres llengües ha estat per a Èric Fuentes i el seu disc Èric Fuentes & El Mal (BCore Disc).

Una collita plena de fruits saborosos que fa pensar que, els pròxims anys, la música catalana no farà més que donar alegries. Des de fa 50 anys quan Els Setze Jutges van posar la primera pedra –un record aquí per la veu d’Enric Barbat, que va lluitar per la llibertat amb el poder de les cançons– fins a l’últim tema penjat a la xarxa, la música escriu, descriu i és un testimoni privilegiat de la història d’aquest país.