L’altre dia estava mirant amb la meva filla un capítol de la sèrie Sota terra i em va semblar que la sintonia del programa estava molt bé; té una èpica molt adient per acompanyar les televisives excavacions –de tres dies de durada!– de l’atrafegat Eudald Carbonell i companyia. Quan va acabar-se el programa, vaig fixar-me en els crèdits i, oh sorpresa, la música era obra del gran Miquel Gil.
Darrere les sintonies televisives s'hi acostumen a amagar bons músics. El violista de roda Marc Egea va compondre la música de la careta del liquidat i enyorat programa Rodasons; el segell Parrot es nota en cada tema del Club Súper 3; Efrén López, el virtuós Xiquet de Manises que toca i estudia tota mena d’instruments, assegura que la joia del seu ‘currículum negre’ és haver fet l’anunci “Las muñecas de Famosa se dirigen al portal” (una mena de jota-nadala que va fer extraordinària fortuna a final del segle passat), i Pep Lladó ha fet ballar a les Tres Bessones i la Bruixa Avorrida mambos, rumbes i txa-txa-txàs pels cinc continents.
La música de les Tres Bessones és molt bona, però el cim del gènere deu estar segurament en una altra sèrie de dibuixos animats, la immortal Tom i Jerry, amb exuberants músiques de jazz de Scott Bradley que es fusionen amb les trames del gat i el ratolí com carn i ungla. Un cim coronat per la bandereta d'aquest capítol concret:
.gif)
