L’artista barceloní defineix així el nou treball respecte als anteriors Titans (autoeditat, 2008) i All the Heavy Days are Over (Aixopluc Estudis, 2008): “He treballat completament sobre l’obra d’una altra persona”. Els criteris per a la tria dels tretze poemes de Duarte han estat el cronològic i l'estètic: “Els poemes ressegueixen en el temps la vida creativa de l’autor".
Una magrana d'astres és un llibre-CD, un treball a diverses bandes entre Pere Vilanova i Pau Romero (música), Carles Duarte (poemes) –cal destacar que n'ha escrit dos per a l'ocasió: "Agulla de llum" i "Els arbres")– i Sergi Solans (il·lustracions).
Musicalment, l'àlbum transita per diferents estils com el folk, el pop-rock o el post-punk. Vilanova ha seguit la música que li dictaven els versos, no ha volgut posar res impostat ni forçat, i és per això que presenta una gran varietat d'estils.
Vols saber com sona aquesta magrana?
Només has d'enviar un correu a [email protected] posant a l'assumpte Pere Vilanova i indicant el teu nom i cognoms. Entre tots els que hi participeu sortejarem dues entrades dobles. Sort!
.gif)
