“Don’t Think Twice, It’s All Right” és una de les grans cançons del primer gran disc de Bob Dylan, The freewheelin’ Bob Dylan (Columbia, 1963). En aquesta peça, el noi del país del nord hi sublima moltes de les seves virtuts: sembla que canti amb desgana, però és només per despistar: les seves paraules mig mastegades desemboquen sempre en bells girs melòdics on s’incrusten frases lapidàries, com aquella que diu: “Vaig donar-li el meu cor, però volia la meva ànima”.
Però una cosa és l’estil interpretatiu de Dylan i una altra la sòlida arquitectura que sosté les seves cançons. Per això se n’ha fet versions tan diferents i tan bones. Johnny Cash, un altre artista de frases lapidàries i aliat de Dylan quan aquest va emprendre la seva fugida particular de la bogeria i de les consignes, va ser un dels primers a entendre-ho i va endur-se el “Don’t Think Twice” cap al so de Nashville per interpretar-la al festival de folk de Newport de 1964.
A casa nostra, Miquel Cors la va cantar adaptada com a “No et capfiquis, ja està fet”, amb un subtil acompanyament orquestral a càrrec del pianista Ricard Miralles. Aquesta versió, on Cors brilla com a vocalista amb una veu greu i tremolosa de crooner, conclou a més amb uns sorprenents compassos de fantasia jazzística (avís a dylanites: gràcies a Jordi Roura, un cop més, aquesta joia s’ha pogut incloure al disc Escolta-ho en el vent, editat per DiscMedi i produït per Enderrock).
Isidor Marí també va traduir-la, en aquest cas com a “Deixa-ho córrer, ja està bé”, en una versió que es pot escoltar al disc de Falsterbo Marí Cor de crom (Música Global, 2002). Però l’artista que més ha versionat Bob Dylan ha estat sens dubte Bob Dylan. El “Don’t Think Twice” el va tocar acceleradament al costat de The Band a l’apoteòsic Before the Flood (Columbia, 1974) i el va fer en clau de reggae a Live at Budokan, el seu directe al Japó (Columbia, 1979). Però s’ha fet tard, deixem-ho córrer, per avui ja està bé.A casa nostra, Miquel Cors la va cantar adaptada com a “No et capfiquis, ja està fet”, amb un subtil acompanyament orquestral a càrrec del pianista Ricard Miralles. Aquesta versió, on Cors brilla com a vocalista amb una veu greu i tremolosa de crooner, conclou a més amb uns sorprenents compassos de fantasia jazzística (avís a dylanites: gràcies a Jordi Roura, un cop més, aquesta joia s’ha pogut incloure al disc Escolta-ho en el vent, editat per DiscMedi i produït per Enderrock).
.gif)
