Música i llibertat

| 07/06/2012 a les 07:00h

 



"Però... vosaltres sabeu tocar sense partitures?" Així va començar la relació entre els interns de l'únic centre penitenciari de joves, situat al terme municipal de la Roca del Vallès, i l'Orquestra Simfònica del Vallès.

Entre les múltiples activitats que l'orquestra ofereix anualment, hi destaca un projecte que vetlla per acostar la música als col·lectius en risc d'exclusió i que des de l'any 2004 es du a terme anualment als centres penitenciaris catalans. L'activitat, basada en la interpretació de concerts didàctics, es va reconvertir, en l'edició 2011 a Lledoners, en un procés de creació que posava al mateix pla els músics de l'orquestra i els músics reclusos al centre. “A mi m'agrada el flamenc!”, “doncs jo vull cantar hip-hop!”. L'àmplia riquesa musical determinada per les diferents procedències dels participants feia semblar impossible que les partitures de l'orquestra es poguessin entendre amb el rap, el hip-hop, la música rai o el flamenc, però tal com explica Canòlich Prats, violinista de l'orquestra vallesana, “des que va sonar la primera nota van desaparèixer totes les diferències socials que en un principi ens distanciaven.”

L'orquestra va treballar amb els presos durant cinc setmanes i, deixant a banda les partitures, van compondre junts una cançó festiva que mescla diferents estils musicals. “Tinc, tinc” es va presentar el passat dimarts 4 de juny amb un públic reduït dins el centre penitenciari i amb un entusiasme corprenedor. La cançó explica com la música uneix les persones: “...Tots nosaltres hem posat de la nostra part per ensenyar-vos que la música és sàvia, és nostàlgia i és passió. La música flueix i li ho devem tot. Ens explica, ens fa sentir i com més l'escoltem més ganes tenim de viure”. Els joves intèrprets van aprofitar l'acte per homenatjar l'Orquestra Simfònica del Vallès en el seu 25è aniversari i els van dedicar una gravació de la peça.

“Per a nosaltres, això és un regal. Per estar presos, un luxe.” Un dels participants expressava amb aquestes paraules una gran satisfacció per haver participat de l'activitat i afegia “no, si al final encara els haurem tret suc a aquests músics clàssics. Ara ja toquen sense faristols!”.


Arxivat a: Dies i dies