Bob Dylan va descartar aquesta cançó per al seu segon disc, The Freewheelin' Bob Dylan (Columbia, 1963), i la va incloure al tercer, The Times They Are A-Changin' (Columbia, 1964), amb una lletra influenciada per l'estil narratiu de Woody Guthrie i una afinació poc convencional i propera a la música de les muntanyes dels Apalatxes.
Pocs anys després de la seva publicació, Albert Batiste va fer-ne una adaptació que, segons recorda, va preparar per il·lustrar una conferència a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona sobre el Black Power i la nova esquerra nord-americana a càrrec del sociòleg Jesús Marcos.
L'adaptació va córrer entre els integrants del Grup de Folk, però va quedar inèdita. Gràcies a Jordi Roura, la lletra es va publicar al reportatge sobre els 50 anys de carrera de Dylan publicat a l'Enderrock 199.
En llegir-la, l'incansable dylanita confés J.M. Baule va decidir gravar-la i en pocs dies ja la tenia enllestida. Ell és qui canta i toca tots els instuments.
.gif)
