L'any passat, la santcugatenca Júlia Català va publicar l'EP Anatomia de la tristesa 5/u (Kinky Love Music, 2025), però durant aquest temps no s'ha volgut quedar de braços plegats, i ha seguit estudiant música i explorant noves sonoritats. Ara ha posat tot aquest nou coneixement en ús per crear un nou treball, previst per aquest estiu. Avui, ens avança el primer capítol d'aquest pròxim disc, "Absència".


A "Absència", Júlia Català fa un retrat de la buidor. En paraules seves "parla de sentir-se buida dins el propi cos, de no saber què veuen els amics i la gent que m'envolta, en mi. Creus que no tens res i no entens per què l'altra gent vol estar amb tu". Però, potser, tal com diu a la tornada, és en aquesta buidor que els altres troben el seu refugi. Per fer aquesta cançó, Català s'ha inspirat en un fragment d'El noi sense color de Haruki Murakami, que també fluctua entre aquesta fragilitat interna de la protagonista i el temor a la percepció aliena.

Per representar musicalment l'absència que sent, la santcugatenca —que s'ha autoproduït el tema—, utilitza les reverberacons per simbolitzar el fet de cantar sola en un espai colossal. Així, no només expressa la buidor a través dels versos, sinó que ho representa també donant la sensació de buit amb la veu i la melodia. Per acabar d'arrodonir aquest relat, acompanya el tema un videoclip que recull un seguit d'imatges quotidianes de la cantant amb el seu entorn, aquestes connexions que a l'inici del tema no sap per què estan amb ella, però que al final acaba entenent que són les que la defineixen.