Al llibre Los Sírex. 50 años de historia que ni la Escoba ha podido barrer (Milenio, 2009) es parla, entre altres coses, del passat del bateria: "Lluís Gomis no s'incorporaria a Los Sírex fins a l'any 1963. Fins aleshores, va combinar una –segons ell– avorrida pertinença a Los Catinos amb moments vibrants a Los Wildest".
El llibre dedicat als autors de “La escoba” i a tot el que va escombrar té un pròleg de Loquillo, on confessa que el cantant dels Sírex, Antoni Miquel Cerveró, ‘Leslie’, era com de la seva família, perquè el seu pare treballava amb el germà de Leslie d’estibador a la Barceloneta. I perquè li va ensenyar la primera lliçó de rock’n’roll: ‘Ser un mateix’ (en el sentit de cantar en castellà, mentre que la resta d’artistes ho feien en anglès).
A la introducció es dóna un espai ampli per parlar d’altres grups de l’època: els barcelonins Dúo Dinámico i Los Pájaros Locos, els valencians Los Milos (el trio on es va iniciar Bruno Lomas) i Los Pantalones Azules, Lone Star o Los Relámpagos. Tot seguit es fa el repàs exhaustiu de la trajectòria de Los Sírex, des de les primeres actuacions fins als grans èxits, passant per anècdotes com quan van estar censurats durant un any perquè el guitarrista Manuel Madruga va dir a TVE: “Me cago en Franco” (encara que no es fes públic).
Llongue havia acollit al seu estudi de la Pobla de Montornès el seu amic Lluís Gomis el passat 31 d'agost per tal de passar uns dies de repòs, i ha comentat a la gent propera com ha anat el seu comiat: "Ens ha deixat en una taula de la terrassa d’un bar, a pocs metres de casa meva. Hem fet la última copa junts, parlant i rient. Rient-nos de la vida i de la seva malaltia. Després, ha fet el gest d’aixecar-se per anar a demanar una altra ronda, i ha caigut fulminat".
I Llongue afegeix als seus col·legues del Facebook: "No he tingut temps de fer-li l’arròs que em demanava, ni de seure amb ell a la platja, ni de tenir aquella conversa que feia dies idealitzava a l’ombra del pi gran, però ha tingut temps per dir-me que era feliç i que fins i tot es trobava guapo. Això de ser feliç, no recordo haver-li sentit a dir gaire. També hem tingut temps per dir-nos que ens estimàvem, aixo sí que ens ho dèiem tot sovint. Era fàcil amb el Lluís... A tots aquells que li vau enviar salutacions a la nota que vaig penjar fa uns dies (31 d'agost) anunciant que estaria amb mi, vull que sapigueu que en el viatge li he llegit tot el que li vau dir. I li ha agradat. Ho sé perquè el coneixia de veritat".
.gif)
