El valor afegit de la cultura

L’increment desorbitat i sense mesura de l’IVA del 8 al 21% que anorrea des d’aquest mes bona part dels productes culturals ha alçat en contra tot el sector, des dels músics i mitjans fins a la mateixa indústria musical catalana. L’aplicació de l’IVA del 21% a tots els productes i activitats derivats del negoci musical suposa una clatellada que amenaça de convertir el drama dels últims anys en una autèntica tragèdia. Si a l’esgarrapada que suposa l’augment d’aquest impost al cos ja masegat del sector musical se li afegeix el 10% que SGAE cobra de cada entrada venuda en concepte de gestió i administració dels drets d’autor, el promotor, la sala o l’empresari de concerts sap que una tercera part de la recaptació és un ingrés del qual ja no pot disposar. Es fa difícil creure que la conseqüència més directa no sigui la de l’augment en el preu de les entrades i que tot plegat no impliqui un descens encara més agreujat en l’assistència d’espectadors, que al mateix temps són sobretot joves immersos en una realitat marcada per la recessió, l’atur i la pèrdua del poder adquisitiu. Una vegada més la classe política torna a enviar un missatge de menyspreu i desconsideració cap a la música i les arts escèniques en general, en donar tracte exclusiu d’oci i entreteniment a una activitat que és essencial per a l’enriquiment cultural del país i que afecta una indústria que representa el 3,2% del PIB, per davant del sector energètic (2,7%) i similar a l’agrari (3,7%). Una indústria que genera milers de llocs de treball i que al nostre país és un valor a l’alça en la marca de Catalunya com a capital de festivals, a més de ser un pol d’atraccció turístic i cultural de primer ordre.