Diu la saviesa popular que tot el que no és tradició és plagi. Després de disset anys d'activitat sense interrupcions, el Festival LEM ha esdevingut un clàssic absolut entre les cites musicals que ofereix la ciutat de Barcelona. Aquesta setmana els infatigables exploradors de Gràcia Territori Sonor tornen a la càrrega amb una allau de propostes disseminades pels espais més diversos del districte gracienc fent valer el concepte de música com una expressió mutant i transformadora. Més enllà dels etiquetatges que associen el seu programa i les seves accions amb l'avantguarda i l'experimentació, el LEM és el paradigma de l'art sonor com a expressió viva, comunicativa, rebel, contestatària, insubmisa i insurgent. La lluita per la seva continuïtat és el millor símptoma d'una rebel·lia que no defalleix i la determinació de l'equip humà i artístic que el fa possible concedeix una esplendor radiant i elèctrica enmig d'un entorn sotmès massa sovint al conformisme i als convencionalismes. La connivència entre sonoritats orgàniques i electròniques, sensibilitat humana i agudesa tecnològica, primitivisme i futurisme, estableix la cruïlla enigmàtica entre els pilars tel·lúrics i l'epifania del cyber. Prendre una dosi de LEM és necessari per mantenir activat el moviment de rotació del planeta. No cal prescripció facultativa ni cap taxa per recepta; només deixar-se portar per la llibertat d'uns creadors de somnis i atlàntides sonores. Ja ho saben: de l'11 al 27 d'octubre.
.gif)
