La meva nòvia es deia Ramon

El 1987, El Último de la Fila ja posseïa una petita parcel·la d’èxit amb els seus dos primers discos, però encara no havia tingut l’oportunitat per acomiadar com Déu mana el seu grup anterior, Los Burros. Segons recorda Quimi Portet, “el final de Los Burros va ser trist, ja que fins a l’últim dia en què vam firmar el contracte amb PDI no sabíem si mantenir el nom o dir-nos El Último de la Fila. No ho teníem gaire clar. El nou era un nom divertit que ho deia tot i era molt més global”. El grup es va aliar amb la revista Ruta 66, que celebrava el segon aniversari, i va muntar una festa inoblidable a la sala KGB (Barcelona) el 14 de novembre de 1987 en què va quedar més gent a fora de la sala que no pas a dins. “Acabàvem de tenir una mica d’èxit com a El Último de la Fila i teníem el sentiment d’haver perdut alguna cosa pel camí a causa de la fama. El fet que una revista tan autèntica ens demanés de fer aquest concert ens va donar peu a fer una jugada per tal de poder dir, en certa manera, ‘ep, som les mateixes bèsties, els mateixos garrulos que érem abans!’.”
El cartell es va completar amb el desconegut grup suec The Stomachmouths, els barcelonins Los Mojados i els grans The Pantano Boas, tot sota el patrocini de la marca Jim Bean, que promocionava una mena de cubates de bourbon en llauna. És llastimós, sí, però va ajudar a incrementar el punt esbojarrat de la nit.
Per fer la vetllada més especial, Manolo García i Quimi Portet van convidar tots els músics que havien passat per la banda durant la seva història. L’única condició era el canvi de sexe a dalt de l’escenari, i així el grup va passar a dir-se Las Burras. El cantant es deia Manolita i el seu guitarrista, Quimeta, tots lluint faldilles, talons i sostenidors i signant un dels concerts més surrealistes, divertits i emotius vistos a la ciutat. Segons el guitarrista José Luís Pérez (“jo era la Tina Turner del grup!”): “va ser una idea del Manolo, però en Quimi i jo la vam voler secundar immediatament.” El grup va saber posar-se a la pell femenina sobretot gràcies a “nòvies i senyores del nostre entorn que amb molta bona fe i il·lusió ens van ajudar molt, orientant-nos i subministrant el material”, recorda Portet.
Aquesta transformació de Las Burras es va repetir un parell de vegades més, al pavelló del Real Madrid i al camp de futbol de Vic: “Ho vam fer com a teloners d’El Último de la Fila. La meitat de la gent no entenia res, perquè tocàvem ‘Huesos’ i cançons així i de lluny només veien uns brètols disfressats”, recorda entusiasmat Quimi Portet.