Pi de la Serra: "No és cap homenatge perquè no m'ho hauria deixat fer"

Pi de la Serra no porta el compte dels discos que ha editat en aquests 50 anys de trajectòria musical: "No ho he comptat mai, potser sí que 23 o 24, però també n'hi ha altres de publicats a l'estranger que costen més de controlar", explica. "Jo sempre he fet el mateix, em considero un artesà que fa cançons i les canta, i m'equiparo a un fuster que fa cadires i les ven. Sempre ho he fet així. Sóc conscient que faig una feina vocacional i estic molt content de fer-la, m'ho he passat bé i continuo. He fet amistats a tot el món que duren i duraran." La gran festa de dimarts vinent a la sala Luz de Gas no l'ha organitzada ell: "És una anècdota d’una coincidència. L'Amadeu Casas em va dir que volia parlar amb mi. Em va dir 'fas 70 anys, hauríem de fer un concert convidant gent, una mica de festa', i jo li vaig dir endavant. Això era al migdia, però a la tarda em va trucar Daniel Negro (gran amic i responsable del Harlem), i em va dir que amb el Fede Sardà havien pensat de fer una cosa pels meus anys. Els vaig dir que es reunissin i ho muntessin, i ho han organitzat", explica.

Després del concert
"Ho grava TV3 i suposo que en farem un disc, un altre Quicolabora. Ja havíem decidit que Quicolabora és una excusa perquè jo canti cançons que tinc ganes de cantar. Acabaré algunes peces més que estic acabant, i gravarem el disc amb aquestes més cançons antigues." Recupera temes que li vénen a la ment i té ganes de recuperar. Pi de la Serra no se sent estrany recuperant temes seus escrits en una altra època: "Hi ha gent que m’ha comentat amb cançons de Quicolabora com "La mala setmana", "Cançó en I" o "La meva estrella", que sembla mentida que les coses no han canviat, i que encara siguin vigents, i jo responc que parlo d'uns problemes que fa sis mil anys que existeixen. L'ecologia no ha canviat, s’ha agreujat el problema. És interessant que la gent pensi que hem de salvar el planeta, i jo crec que el planeta té vida, i hem de lluitar per salvar-nos nosaltres no fent malbé el planeta. Tots són temes inherents a la naturalesa humana". 

De cara als propers mesos es publicarà un llibre titulat Jo no hi era però m'en recordo: "No és una biografia, en diem una hagiografia (la biografia d’un sant). He anat parlant i l’escriptor argentí Alejandro Crimi ha anat escrivint el que deia. Són capítols on parlo de les dones, l’amor, la mort, les putes, les drogues, la policia, els músics... Hi haurà fotografies, dibuixos i caricatures i poemes meus".